El primer concert internacional que vaig veure va ser el de TANGERINE DREAM. Feia poc que havia complert els 17 anys, i encara costava molt que em deixessin anar sola de concerts i, encara menys, passar tota una nit fora de casa. Els bolos es feien a Barcelona o a Badalona, i no hi havia res per tornar al poble (ara tampoc). Ja me n’havia perdut tres o quatre per ser massa petita, però aquell no me’l volia perdre per res. Havia descobert CAN a finals del 74 i me n‘hi havia enamorat. A rel d’això, la colla d’amics de l’institut vem aprofundir amb el Krautrock i la Kosmic Music alemanya, i cada cop que algú anava a Andorra o per Europa en portava discos nous. Aquí també se’n trobaven en algunes tendes, sobretot els de Tangerine Dream, que potser s’havien popularitzat més, però no arribava tot el que sortia allà. Així doncs, feia un any i mig que escoltava molt Krautrock, i un dels meus discos preferits en aquell moment era el ‘Phaedra’ de TD, per això no m’ho volia perdre per res del món. Deuria fer-me moolt pesada amb els meus pares, perquè al final m’hi van deixar anar. Ma mare sabia l’important que era per a mi aquell grup que no parava de sonar per casa, i em va comprar l’entrada. Per sort, la meva millor amiga vivia a Barcelona, i allò va facilitar-ho, ja que podia anar a dormir a casa seva. El dia del bolo ens vem trobar a Martorell amb la colla, i vem marxar tots cap a Badalona amb la furgoneta verda del Jaume A. El concert va ser molt flipant! Molt diferent a tot el que havia vist fins aleshores, i el lloc era molt gran i ple de gent! Recordo com se’m va accelerar el cor quan es van apagar els llums, tothom va cridar o xiular, i va començar la música. Ells tres, Edgar Froese, Chris Franke i Peter Baumann, amb les seves super màquines plenes de cables i botons, ocupaven tot l’escenari, i jo, super col·locada de petes, em deixava omplir amb aquella música còsmica, asseguda a terra com tots els altres. Van fer diferents parts amb sessions improvisades i també alguna versió de temes seus; m’esperava més coses conegudes, però tampoc tenia ni idea del que feien en directe. Per a mi, tota aquella aventura va ser una experiència nova molt flipant, fins llavors no havia pogut veure en directe un grup del que fos molt fan. I em va encantar!
No hay comentarios:
Publicar un comentario