Quadern de Bitàcola nº 33 - PETER GABRIEL + SIMPLE MINDS, Pavelló Joventut de Badalona, 3.10.80

Així, al cap de menys d’un mes, tornàvem a veure PETER GABRIEL amb SIMPLE MINDS de teloners. Hi vem anar ben d’hora per agafar primera fila. Allò no era l’Olympia, era el Pavelló, i seria una lluita constant amb la gent. Però nosaltres anàvem tota una penya de Martorell i vem agafar el millor lloc, davant de tot i al mig. Allà ens vem trobar al Josep M Palou, que sempre estava  a primera fila per fer fotos. Mentre esperàvem, els vem explicar la nostra experiència a París, i com els músics havien entrat pel mig de la gent. Tots vem pressuposar que a Badalona no ho farien, no hi havia passadís i allò era un formiguer de penya. Però quan van apagar els llums i va començar la ‘Intruder’ altre cop se’m va disparar el cor, llavors vem veure que del fons de la platea venien els llums frontals! S’hi havien atrevit!! Era increïble!! Vaig pensar que no podrien arribar, però per sort, suposo que la gent va pensar el mateix que jo a París, que eren tècnics, i els van anar deixant passar tranquil·lament fins que van arribar al nostre grupet, que, com que ja sabíem que eren ells, ens hi vem abraçar de ple. Llavors la gent del vol ens va sentir i va reaccionar, i es va muntar una melé que retenia el Gabriel i no el deixava pujar a l’escenari. Recordo que jo, enlloc de tibar-lo, l’empenyia pel cul cap amunt (un bon cul), patint que no li fessin mal i no pogués fer-nos el bolo (hahaha). Uns anys més tard, quan vaig conèixer el TRES (KLAMM), em va comentar que ell, igual que jo, també havia empès el Gabriel cap amunt! El show va ser gairebé idèntic, tant el de SIMPLE MINDS com el del GABRIEL, exceptuant que a París el Gabriel va parlar en francès i aquí ho va fer en castellà i català. Ho tenien tot molt guionat, perquè el que semblaven casualitats al bolo de l’Olympia es repetien a Badalona. Fins i tot, quan el tio es va asseure al piano per cantar 'Here comes the Flood', va fer un gall al mateix lloc, ho va tornar a provar i a  la tercera va dir: 'aquesta va per vosaltres', i tothom es va emocionar i el van ovacionar, tant a París com a Badalona. Que pillo! I un altre cop vem sortir plenament satisfets de tots dos grups.