Quadern de Bitàcola nº 5 – CALELLA CAMPING ROCK, 6.8.77

L’agost de 1977 es va muntar el festival Calella Càmping Rock una setmana després que el Canet Rock. Jo volia anar al Canet, però la idea no agradava gens als de casa i per molt que vaig suplicar no m’hi van deixar anar (passar una nit en un festival era massa per ells). Vaig estar tota la setmana de morros, molt enfadada per haver-me perdut l’esdeveniment, i suposo que per això vaig aconseguir que els meus pares m’acompanyessin a Calella, perquè pogués anar, ni que fos un dia, al seu festival. Vem arribar el darrer dia, diumenge al matí. Ells em van deixar davant de la porta i vem quedar per retrobar-nos a la nit. De seguida que vaig entrar vaig veure l’Antonio i el Santi R. (l’Hendrix del Baix Llobregat), que ja hi eren des del divendres. Vem estar una estona voltant per allà, no recordo si ja tocava algú. Després  vem anar a dinar a un ‘xiringuito’ de la platja. Estava petat de gent, era ple agost, els turistes i els del festival ho omplien tot de gom a gom, allò era una munió de persones amunt i avall sense parar. Van trigar molt a portar-nos el menjar, i també trigaven molt a portar-nos el compte, pel que el Santi va dir: marxem!, i ens vem aixecar, vem saludar, i vem fotre el camp cagant llets, corrent per la platja pixant-nos de riure. Després vem anar a fer petes sota un garrofer abans de tornar a entrar al festival. D’aquell dia recordo sobretot els bolos de COZ, BHAKTA i ATILA. El dia abans m’havia perdut TRIANA, que presentaven el seu disc ‘Hijos del agobio’, que jo ja tenia, i, com el primer, m’agradava molt. I També els SUCK ELECTRÒNIC, un grup que m’interessava per l’experimentals que eren, i la Jam amb tot de músics coneguts (sniff). L’Antonio em va explicar que ell i el Toto (KLAMM) van descobrir que l’escala de darrera l’escenari tenia alguna cosa mal feta i que tothom s’hi ensopegava. Es veu que ells es van asseure per allà per veure les trompades (hehehe), i van veure com el batera de TRIANA es fotia una bona batacada! A les tantes vaig tornar on havíem quedat. Llavors va ser mon pare qui va fer morros per l’hora que era, els havia fet esperar un munt, em va saber greu i vergonya, però jo ja havia pogut gaudir d’un dia molt guai. La llàstima va ser perdre’m els altres dos dies de festival. Però tot no pot ser!