Text 49

 

L’espiral va brunzir altra vegada amb tota la força abans de refredar-se. Totes les sotragades li anaven mostrant lentament una mena de peces, que ell, assegut davant la fossa, evidenciava mentre s’evaporaven. De sobte, s’havia procurat, ben orgullós, una erecció molt desitjada. Llavors es va deixar caure, interessadament, cap a la ignorància, com en una tomba on sentia el contacte amb els cucs, que volien ajudar-lo finalment a abraçar les respostes, quan aquestes encara no devien pas ni haver sortit de la seva mirada.

Immediatament, va separar la pelvis per estar més còmode sota terra. Va estar a punt de quedar-se fora, li calia una força més carregada que d’habitud. Llavors va tancar els ulls esperant sentir-se dins del laberint, i uns segons després va aconseguir aquella excitació que tant l’alertava i, alhora, l’irritava. I llavors va tornar a obrir-los, encara excitat, sentint una certa vergonya que dividia el seu esperit. Es va estirar al mateix lloc, com la gent que es mor il·luminada i que ningú no coneix. I va intentar fugir.

In memoriam (Sant Jordi 2021)

Ja no ha tornat a cridar.

Pel que respecte la meva topada amb la vella mort, tan maleïdament romàntica, aquella pèrdua em va alliçonar des del principi de la criminal manifestació d'aquell desordre, d'aquelles lleis dictades i tramades com una teranyina que cal respectar, malgrat siguin tan desagradables. I vaig preferir considerar aquell bagatge com una mutilació amnèsica, com una divagació blasfèmica, mentre tornava a respirar conscient i m'encaminava cap a la pròpia existència.

DEP Enric RS

Las Damas y el Orador (Parte VI)

Bajo un cielo cercano a los enfrentamientos, bajo la piel de aquel lugar, Knut sólo estaba preparado para afirmar su presencia, a pesar de que solía refugiarse en su titubeo. Ellas lo recibían como un trabajo educativo edulcorante. Y él volvía, muy animosamente a Manhattan, reprochándose repetir la experiencia, pues le llenaba de un estado de tensión  conmovedor; un mal menor, si uno se fija bien. 

Knut pensaba breves performances para las bocas que corrían a refugiarse junto a él, tan silenciosas en realidad, provenientes con frecuencia de los mayores  alegres y alborotados demonios que ellas llevaban dentro. Nada grato.

Las Damas se esforzaban, como es lógico, para no correr riesgo alguno durante la conferencia, privándose así de un conocimiento ofensivo para ellas, lidiando con chismes represivos que deambulaban por la sala. Pero Knut tenía la bondad de un amante, casi de un niño, un lumbreras honrado como pocos quedaban, sin miedo de aquella atmósfera de comodidad anodina. 

Y tras un lapsus mental (era muy propenso a ellos), se despertaba insensato creyendo en él. Nunca pronunciaba un saludo profundo ni prosaico. Decía las cosas para esas desalmadas en tono placentero, depositando sus crónicas abandonadas en una improvisación más bien opresiva, y asaltándolas con sus ilusiones. 

Devant la mort

Le soir, j'eus un enfantin désir, mon coeur palpitait pour une maternelle vie, pour ce paradis terrestre mêlé aux saveurs ardeurs intolérables de cette sphère inconnue. Je volulais y assister et me quitter la terreur que ça m'inspirait. Mais pendant que dans le monde on construisait des objects de pouvoir -en agravant l'injustice que cela entraîne-, je reconnus la mort, si singulièrement heureuse, que me fit sentir la vie.

Et lorsque j'etais effrayée de cette ironie, placée devant les fautes commises, dans lesquelles je peux lire mon âme, quoique j'en reçoive un coup de poign au coeur, je puisse ainsi, peut-être, me plaindre de mon destin, tel qu'une "parfaite exécution".

Je peux me passer tous mes détestables idées avant je soie moins vive, inspirée par une fertile honte, plus horrible que les fatales susceptibilités des humains.

In memoriam Enric RS

Text 48

 Arbres morts després de la tempesta

allarguen el seu tronc, fosc, sec, cap al més amunt

alçant el pit en nom dels déus

per aturar els embats de la terra

Text 47

Gairebé com una carícia. Així escrivia quan bevia. Sé de què parlo. En lloc de contestar s'ensorrava a treballar amb les paraules, com una part del problema, envoltada d'una bellesa calma. S'havia resignat a ranquejar el trasllat de cada significat, i acudia a desagradables pensaments per desenganxar-se les llàgrimes de l'oblit, tan difícils que li remordien la consciència. Es passava la vida dins d'aquest tràngol insalubre, i sempre tenia alguna recaiguda abans d'acabar el seu article. Però, qui no?

Ésser de futur

Continua donant corda, irrefrenable, a la humanitat. Un ésser de futur, sofisticat, que ens imposa la tecnologia per vocació, i que decideix el creixement dels riscos, l'índex del que no sabem, i que ocupa estrictament l'autoengany, com un mite de la consciència, com un instrument separador i al·lucinant.

Hi ha moltes maneres de respondre i d'organitzar-se!