El meu segon gran
concert internacional va ser el de LOU REED a Amsterdam, durant un viatge de
final de curs de l’Institut. Un viatge
ben estrany, perquè de tres aules només ens hi vem apuntar deu alumnes de
noranta. Tothom va votar per anar a Eivissa! Però vem tenir la sort que dos
profes ens hi van voler acompanyar. I així, en un autocar públic, vem poder fer
el nostre tan desitjat viatge. Lo de Lou Reed va ser inesperat. Quan vem
arribar a Amsterdam vem veure que presentava la gira "Rock And Roll
Heart" aquella setmana, i al Kike, un de la colla, li agradava molt. Va
demanar als profes d’anar-hi, però li van dir un ‘no’ rotund. Aleshores, ell i
l’Antonio van proposar d’escapar-nos-hi. He de dir que en aquell moment jo
encara no n’era fan, però un concert en directe no me’l volia perdre, i també
m’hi vaig apuntar, malgrat que suposava gastar-me gran part del pressupost que
tenia per menjar (el canvi de pesseta a florins era bestial i l’entrada més del
doble de cara que aquí!). Així doncs, ells dos amb 16 anys i jo amb 17, sols i
de nit per una ciutat de la que no
enteníem res de l’idioma, vem arribar fins l’estadi, després d’una odissea de busos i trams. Aquell
bolo va ser brutal! Lou Reed portava una banda de músics fantàstica, Jeff Ross
a la guitarra i coros, Bruce Yaw al baix, Michael Fonfara als teclats, Marty Fogel als vents i Michael Suchorsky a la
bateria. Presentaven el Coney Island Baby, però van fer un recorregut per tots
els seus grands èxits, començant amb un ‘Sweet Jane’ que tombava per terra!
Vaig sortir-ne enamorada totalment. El Coney Island va ser un dels meus discos
preferits, i també el R’n’R Animal, que em recordava molt aquell bolo, però
m’agradaven tots! Lou Reed per la vena!
No hay comentarios:
Publicar un comentario