Tenia raó! De veritat!
Vaig tenir esperances. Tot havia
estat tan ben construït. Vull dir, encara que hagués sobreviscut. Però en
aquell moment no em trobava entre els que tenien un cervell pensarós.
Potser va ser el dubte. Però no deuria
ser tan gran considerant que després s’havia quedat sense cap altre contacte i
havia començat a esvair-se. Així vaig poder continuar amb aquell petit i molt
real objectiu, pensar a no malgastar res.
Però no sabia ni si seria capaç de
notar aquella obertura dins el meu cap ple de foscor.
