Era el segon cop que venia CHICK COREA, però aquesta vegada ho feia amb
HERBIE HANCOK. Els ICEBERG van obrir el concert presentant el seu disc
"Arc-en Ciel", i els vem veure des de les grades. Els quedava poc
temps de vida, ja que aquell mateix any es van dissoldre. Com anècdota diré que
el primer disc que em vaig comprar per estrenar el meu tocadiscos (comprat als
15 anys després de treballar els tres mesos d’estiu) va ser ‘Tutankamon’ d’ICEBERG,
no l’haguera triat com a primer, perquè n’hi havia molts d’altres que em
flipaven més, però aquell va ser l’únic que em va agradar de la botiga de
discos del poble, que era una única capsa de Lp's i una de Singles a la tenda de
fotografia. El concert va estar guai, eren bons músics, i si haguessin tingut
un bon so, potser m’ho hauria passat millor que amb l’actuació dels dos pianos.
Perquè el bolo de COREA i HANKOC no me l’esperava! A l’escenari només hi
havia dos pianos de cua, un davant de l’altre. Quan ho vaig veure em vaig
decebre una mica! M’esperava una gran banda funky-jazz-rockera, però no! Ells van
anar fent sessions junts i per separat, creant el seu diàleg, més divertit o
més avorrit. Hi va haver moments de ‘subidon’, però també d’altres de molt pesats. En general no va estar
malament, vaig tenir alts i baixos, però veure gent tocar sempre em mola, encara
que realment jo m’ho passo molt millor amb una banda sencera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario