Folrat d'un llit de pols,
greixums i teranyines,
reposa en el vell mur
l'espera pacient
de la meva palpada.
I jo,
fregant-hi els dits,
n'intento descobrir
la terra o el mar,
el riu o muntanya
sota tal llardissosa capa.
Els verds del Nord
i els ocres del Sud
emfatitzen la dissemblança
d'aquesta orbe estantissa,
limitada per ratlles irisades
que accentuen la distància.
I per sanefa una onada.
I el blanc de les profunditats
i el blau dels oceans
nimben la terra perfilada,
-natura o conquesta-
com coixinera o sac
que engaldeix tot el que
li emboteix la mà.
Per això es deu dir allò de...
"el món en un sac".. ??
