Flors i mahons
sostenen murs llunyans
brillants de cal fugissera
Arcades i quatre bancs
envolten l'aigua sobrera
brollada d'enmig d'un llac
mirall de tantes vivències
Segles i segles han passat
des de la seva naixença
però ells continuen l'essència
de tot aquell món llunyà
La remor de l'aigua no para
ni el suspir dels mig geranis
sempre alegres i joiosos
acompanyant la trobada
I quan el cel es torna porpre
surt el so d'una guitarra
cantades i "olés" fan serenada
dins dels bonics "patios" de Córdova
