Quadern de Bitàcola nº 11 - CANET ROCK – 2 i 3 de setembre de 1978

I per fi vaig poder anar al Canet Rock! Però em va costar! Tot i ja tenir els 18 anys, la cosa tampoc canviava gaire. A casa encara no els feia gens de gràcia que passés la nit en un festival, i es van posar molt durs amb la seva negativitat. No m’ho podia creure! S’hi van negar rotundament! Crec que és el cop que em vaig enfadar més amb ells. I ja ho estava per haver-me perdut el concert d’STRANGLERS el mes anterior, on l’Antonio sí que hi va anar, i el Canet de l’any anterior!! Aquell era el primer Canet que portava grups internacionals, i en venien alguns dels que era molt fan, com ULTRAVOX o BLONDI, però també velles glòries com la NICO, DAEVID ALLEN o KEVIN AYERS, i perdre-m’ho em posava rabiosa. Em sentia tan ‘desgraciada’ i era tant el neguit de perdre-m’ho, que a la fi vaig decidir anar-hi sense el seu consentiment. Però la meva penya ja hi eren, i no sabia de ningú que encara hi hagués de marxar. Recordo que em vaig recórrer el poble amunt i avall esperant trobar algun conegut, i finalment vaig trobar un amic de la meva germana, l’Àngel D. Li vaig explicar el meu problema i com de rabiosa estava per no poder anar al Canet, i ell, molt amablement, em va dir que m’hi acompanyava, perquè també li venia de gust el festival. Ell sempre anava en moto, en aquell moment tenia una Ducati 24 Hores, pel que vaig haver d’anar a casa a buscar una jaqueta, i ja vaig aprofitar per anunciar-los que me n’anava al Canet amb l’Àngel diguessin el que diguessin. I van claudicar! (el que no vaig dir-los és que hi anàvem amb moto). I així ho vaig fer! Vem marxar, doncs, amb la 24 Hores, però abans d’arribar a Martorell es va posar a ploure, així que vem dar la volta per anar a buscar el R4 ‘llaunes’ que ell tenia pel curro. Entre ‘pitos i flautes’ devíem arribar cap a les vuit o les nou del vespre. Llavors el que em preocupava era poder trobar els amics enmig de tanta gent, però just entràvem pel llarg passadís que duia al festival, veiem l’Antonio i un altre amic que sortien pel mateix lloc. Increïble! La primera persona que vaig veure era l’Antonio!! En aquell moment se’m van passar tots els mals, estava salvada i entre els meus! Aleshores, l’Àngel va anar pel seu compte, érem molt diferents i ens agradaven musiques diferents.

Crec que el primer grup que vaig veure van ser BIJOU, uns punks gavatxos a qui no coneixia i que em van divertir. També la NICO i el seu 'muermo organillo’, que va acabar bastant escridassada pel públic. Però era la Nico, la nostra ‘musa’ que tant ens havia inspirat amb la VELVET, i molava veure-la ni que fos mig concert (pq crec que no el vem aguantar tot). Recordo molt l’actuació de BLONDI, perquè ja n’érem fans, i ella estava guapíssima. Presentaven el ‘Parallel Lines’ i el bolo em va encantar! I ja super nerviosa, perquè s’acostava mitjanit i el bolo d’ULTRAVOX, l’Ant i jo vem anar a buscar primera fila. Ens van tenir allà un temps interminable, i quan ja estàvem preparats i a punt d’explotar per l’emoció, surt el putu Àngel Casas (DEP) i demana al públic què preferim, si TEKILA o ULTRAVOX!!! I tothom conesta: TEEEKIILAAAA!!! Quèeee?!!! No ens ho podíem creure!!! Feia més d’una hora que estàvem darrera aquella reixa, esperant aquell bolo i ens canviaven el grup que més ens agradava pel que més odiàvem!! Érem els únics que havíem cridat ULTRAVOOOX!!! al menys per allà on érem. Quina decepció tan brutal! Quina ràbia altre cop! Vem veure un o dos temes i vem marxar lluny per no sentir els argentins; i aleshores vem haver d’esperar que es fes de dia perquè sortís Ultravox. Així, cap a les sis del matí va sortir la banda britànica amb una mala llet que quasi ho trenquen tot. El John Foxx va tirar per terra el micro trenta vegades, va tirar plats de la bateria, llançava el peu de micro d’una banda a l’altra, i va cagar-se amb tot. Però el bolo va ser bestial!! Duien tanta ràbia que encara eren més punks. Presentaven el ‘Systems of Romance’, però també van tocar temes del HA! HA! HA! que em feien pujar per les parets! De fet, era el meu disc preferit. A partir del Vienna els vaig deixar de seguir, pq s’havien transformat molt, (però si que vaig seguir el FOXX en solitari). Segur que aquell dia vaig veure més grups, però no em devien interessar tant, perquè els recordo poc o gens. Al matí dúiem un ‘ressacon’ dels grossos, i cap al migdia vaig marxar amb l’Alex de MARXA, crec, amb la Teresa (una de la colla) i un italià que no la deixava viure! Per cert, el super cartell el va fer el Pau Riba, però el gobierno el va trobar escandalós i el van prohibir! (té tota una història conceptual al darrera lligada amb el festival). Aquí el teniu!