Quadern de Bitàcola nº 31 - PETER GABRIEL + SIMPLE MINDS, Olympia de Paris, 10.9.80

El concert de PETER GABRIEL a París no va ser buscat, va ser el resultat d’un cúmul de circumstàncies inesperades. Nosaltres teníem planejat un viatge a Huelva per les vacances d’estiu, que sempre fèiem al setembre o octubre, però aquell any 80 no va poder ser. Vem recollir el cotxe al taller per marxar cap a Huelva i al cap de pocs quilòmetres ens va fallar! Acabàvem de deixar un 'paston' al mecànic i no havia servit de res. Vem tornar el cotxe al taller i ens van dir que en tindrien per uns dies. Però nosaltres no podíem perdre ni un dia de vacances, així que, tal com estàvem i amb les bosses preparades per una estança calorosa al Sud, vem agafar el tren fins l’estació de França, i allà vem decidir tornar anar a Amsterdam. Com que el viatge havia de ser llarg, vem comprar-nos revistes de música europees on vem descobrir que la setmana següent el PETER GABRIEL tocaria a París. Ens va fer molta il·lusió, perquè des que s’havia separat de GENESIS, havia fet uns discos molt guapos. En aquella gira presentava el tercer. Així doncs, vem passar set o vuit dies a Amsterdam, i a la tornada vem parar uns dies a París, perquè ja que hi anàvem, ho aprofitàvem. Recordo molt aquell dia, perquè tenia moltes ganes d’aquell concert. Havíem conegut un ballarí panameny el dia abans a la plaça del centre Beaubourg que ens havia convidat a casa seva, i vem passar la tarda allà, fent temps pel bolo. El que no ens imaginàvem és que a l’Olympia hi haurien deixat els seients!! (si ho arribem a saber hi anem molt abans, quina ràbia em va fer! Un concert de rock asseguts!). Quan vem arribar, doncs, tot ja era ple de gom a gom, i vem quedar-nos asseguts a terra en mig del passadís, on ja hi havia algú. I quina sort haver arribat tard!! Resulta que quan es van apagar els llums i va començar a sonar la ‘Intruder’, pel nostre passadís van començar a venir uns tios directes cap a l’escenari, que vaig pensar que eren tècnics, però en passar per costat nostre, vem veure que eren els músics!! Uauu!! Pell de gallina quan ho recordo! De cop estava abraçada al Gabriel! Va ser suprem!! Ells van continuar i van pujar a l’escenari per començar un dels millors bolos que havia vist fins aleshores. Va ser brutal de principi a fi! La banda era boníssima i el Gabriel continuava molt teatrero, i a cada tema hi posava una explicació o algun atrezzo. Era extremadament simpàtic i me n’hi vaig enamorar encara més! Quant a SIMPLE MINDS, els vem descobrir aquell dia en directe, i des del primer ritme que van fer ja ens van molar. Eren diferents i personals, i això ens atreia molt. De seguida ens vem comprar els seus discos. En aquella gira presentaven l’Empires And Dance. Totes dues actuacions van ser fantàstiques! I el millor de tot és que en arribar a Barcelona ens vem trobar cartells de Peter Gabriel per al cap de vint dies! ‘Gozada’ suprema!!