TERRA (Sant Jordi, 2022)

Aquesta petita terra

explotarà com el fòsfor 

es perdrà en una nit oblidada.

 

I l'aigua prendrà totes les formes

no es podrà ocultar

sota els cops de les onades.

 

Tot s'estremirà al seu voltant,

sense penya-segats,

ni boques, ni fargalada..

 

I ja no quedarà res, 

només el demà

i un infinit de nits enredades

Un eco inextingible destinat al buit,

ardent.. 

Per fi alliberada.

Acomiadament

Tot va transcórrer a la perfecció, malgrat tanta tristesa, malgrat la pluja constant, confiats com estàvem de no confondre'ns. Què més podíem fer? No hi havia gaires possibilitats, considerant el lloc, la situació.. Ens hi vem acomiadar com ell ens havia ensenyat..

A reveure, Pau, ens trobarem al cosmos 

8 de març de 2022