L’agost d’aquell 77 hi havia programats dos
concerts interessants, ERIC CLAPTON a Badalona i SANTANA a Barcelona. M’hauria
agradat anar a tots dos pel fet de veure directes, però demanar tants diners em
tallava molt, i com que el Clapton no m’importava tant, el vaig deixar de
banda. En canvi, SANTANA havia fet uns discassos que m’agradaven molt, i a més
venia amb PACO DE LUCÍA!! Era impossible que no m’hi deixessin anar! Encara no
havia vist mai Paco de Lucía, però com tothom em sabia perfectament l’’Entre
dos aguas’. I vaig tenir sort, i em van comprar l’entrada! El concert va ser
fantàstic! El recordo ple de colors i llum (potser per la música que feien). El
Carlos i el Paco van fer un ‘mano-mano’ de guitarres pel gust de tots els
guitarristes que hi havia allà, i tots ens vem enamorar del Paco (almenys jo
sí). Com tocava! Pèl de gallina! No m’esperava passar-ho tant bé! I el concert
de SANTANA, tal com imaginava, amb una canya molt contundent. Portava una gran
banda de grans músics que ens van fer vibrar durant tota l’actuació. No recordo
com hi vaig anar i tornar, imagino que amb el Lluís R. o algú de la penya de
Martorell, com sempre. El fet d’anar a bolos s’estava normalitzant a la meva
vida. No tinc l’entrada, la vaig perdre junt amb la de l’Ant just en arribar al
concert, perquè al cap de poca estona ja no les vaig trobar. Recordo que com
que encara no havien començat i hi havia els llums oberts, vaig demanar a l’Ant
de tornar fins a la porta mirant per terra amb l’esperança de trobar-les, però
res.. (sniff). Per sort, sempre he
anotat les coses importants, i tinc gairebé tots els concerts internacionals
apuntats, excepte algun que em va enganxar en un moment més ‘passota’. Amb els
nacionals era impossible, cada setmana n’hi havia més d’un.
No hay comentarios:
Publicar un comentario