Quadern de Bitàcola nº 19 - ZAPPA, Palau d’Esports de Montjuïc, 13.3.79

El ZAPPA era un d’aquells concerts que considerava importants. Realment no el coneixia gaire, només corrien un parell de discos per casa, però li tenia un respecte absolut. El mateix respecte que tenia per Miles Davis. O sigui, tots els músics que sortien de les bandes del ZAPPA o del DAVIS  ens interessaven (que després m’agradessin o no, ja era una altra cosa). A Franc Zappa el vaig conèixer d’una manera ben estranya. Qui primer em va parlar d’ell va ser la meva tia-àvia, de gairebé 80 anys, quan jo devia tenir-ne 14 o 15. Ella acabava de llegir-ne un article en una de les revistes que col·leccionava (Destino o Blanco y Negro), i me’n va parlar molt bé. La curiositat va fer que em llegís també l’article i que ja em caigués bé abans d’escoltar-lo. Després vem tenir aquells dos discos, i malgrat que eren interessants, no em van enganxar ‘per la vena’ com altres grups. Però això no vol dir que no tingués ganes de veure’l a ell i a la seva super banda en directe. A aquell concert hi vem anar tots els KLAMM junts, allò segur que seria una bona lliçó de música. I ho va ser! Però també se’m va fer estrany que ZAPPA no toques la guitarra gairebé gens, es va passar tot el concert dirigint la seva banda!! Recordo que en mig del bolo es va sentir un soroll molt fort, i al cap de poc vem saber que s’havia colat un munt de gent! (era habitual en concerts multitudinaris). Però allò ja estava petat, realment no s’hi cabia, nosaltres estàvem en mig del ‘mogollon’, tan apretats que ni es podia respirar! Va ser un concert llarg, i quan ja portàvem una bona estona, es veu que em vaig desmaiar, però com que no vaig poder caure a terra, els Klamm no se’n van adonar fins que la 'marabunta' no es va moure una mica, i jo vaig anar escorrent-me cap en sota en vertical. Uff! Ho vaig passar realment malament, perquè no podia sortir d’allà al mig, no podíem moure ni un dit, era angoixant! Els meus amics van intentar fer-me una mica de barrera contra aquella munió, i armant-me de valor, vaig aguantar fins al final!