Tampoc em vaig voler perdre el concert de CHICK COREA. Tots els músics que havien passat per les bandes de MILES DAVIS ens interessaven, i l’Ant, que ja treballava, es podia comprar tots els discos que volia. Així havíem anat fent una col·lecció de jazz-rock amb el que ens agradava o anàvem descobrint. Aquell any, amb RETURN TO FOREVER havien tret un ‘Live’ que escoltàvem molt, però en aquella gira el COREA venia amb uns altres músics. Portava una gran banda. Recordo un escenari ple de llums i colors, i molta gent fent el que se’n deia ‘jazz-fussion’, o sigui, una barreja d’estils amb molta improvisació pel mig. En aquell concert també duia una invitada, la GAYLE MORAN, una pianista que també va posar veus en alguns temes. Recordo que se’m va fer molt llarg, hi havia moltes parts de solos de piano i altres instruments, i no va ser tant divertit com m’esperava. Moltes vegades els solos em semblen una pèrdua de temps, o una excusa perquè la resta del grup descansi. Si ho haguessin concentrat tot en una hora i un bis hauria estat magnífic!
No hay comentarios:
Publicar un comentario