El
concert del trio de guitarres que van muntar John McLaughlin, Larry Coryell i
Paco de Lucía tampoc me’l podia perdre! No havia vist mai McLaughlin, però m'agradava molt la seva MAHAVISHNU Orchestra, i també teníem discos seus en solitari que ens agradaven molt, i veure’l i escoltar-lo en directe em feia
molta il·lusió. També repetir el ‘Paquillo’, com li deia ell durant el bolo, em tornava a
flipar. A Coryell no el coneixia, només sabia que era un guitarra de jazz. Al
concert van fer dues parts, a la primera van sortir d’un en un tocant coses
seves. Tots tres eren virtuosíssims i rapidíssims, però la màgia del McLaughlin i ‘el alma’ del
Paco es menjaven la rapidesa del Larry. A la segona part, van anar fent duets
de diàlegs super xulos amb les guitarres, i finalment van acabar com a trio,
amb unes versions i solos de cadascú que et feien aixecar de la cadira. Van fer
bases de Mahavishnu amb solos del Lucía pel damunt, que eren una preciositat, i
temes de flamenco amb els altres solejant per sobre. Va ser molt guapo, i no em
vaig avorrir gens, cosa que em temia una mica en un concert acústic només de
guitarres. Crec que tothom s’ho va passar bé, i ells tres encara més! Finalment
vaig sortir d’allà més enamorada del Paco de Lucía, la seva ‘alma’ em va
enganxar més que les altres. Molts temps després vaig llegir una entrevista amb De Lucía on deia que en aquells primers concerts de trio no s'ho havia passat gaire bé, perquè no sabia improvisar; i que va ser Coryell qui li va donar les pistes perquè pogués estar lliure amb la guitarra. Vaig flipar!
No hay comentarios:
Publicar un comentario