Amb una cirera, no pas un raïm, ens netejà la bogeria, escombrant-la dels nostres mapes com a un pària rebec ple de remordiments.
El passat canvia a les nostres carns, cau en un precipici com un ramat de xais angoixats. No ens enganya amb la por ni el sofriment, ens estima com l'astre sol, a pesar de llançar-nos cap a una madura saviesa amb crits i renecs.
És bona filosofia, ens explica i mostra el 'com', i com no es pot resoldre ni amb les pedres ni amb la ràbia.
