El segon concert d’IGGY POP ja va ser ‘més normal’,
almenys no ens va martiritzar tant com en l’anterior. Per sort hi vem anat
d’hora, perquè hi havia un munt de gent al vol de les portes del Pavelló, i ens
feien entrar de gota en gota. Per això, al cap d’una estona es va liar, perquè
el concert ja començava i quedava molta gent al carrer; i també perquè com sempre
hi havia els que es volien colar. Molta gent es va perdre HUMAN LEAGE.
Nosaltres ens havíem col·locat a les grades d’una banda, a prop de l’escenari,
però no vem fer gaire cas dels HUMANS, perquè no ens interessaven gaire.
Finalment va començar l’IGGY i la seva banda. Ell va sortir frenètic com
sempre, sense parar de moure’s, es va rebolcar, ens va insultar, va saltar i va
fer tot el que volíem que fes sense deixar de cantar amb aquella veu
meravellosa. I va fer un bon concert, malgrat el so. Jo cada dia n’estava més
enganxada! L’Iggy era d’aquells que em salvava la vida!
No hay comentarios:
Publicar un comentario