Quan el Vicius ens havia mostrat la seva col·lecció de Metal, el que més ens va interessar van ser els grups de Thrash, sobretot SLAYER i METALLICA, però també l’Speed-Metal dels S.D.I o el Crossover de D.R.I, tot això sonava més punk que heavy, i ens atreia més. Aquell cop, METALLICA venia a presentar el ‘Masters of Puppets’, un disc que culminava la seva primera trilogia de la millor manera possible. Teníem entrades per al concert de METALLICA de finals del 86, quan ells van tenir el greu accident on va morir el CLIFF BURTON, i van aplaçar la gira. Però no vem haver d’esperar gaire perquè tornessin amb la banda reformada, amb JASON NEWSTED de FLOTSAM AND JETSAM al baix. El Vicius en tenia un disc que molava força, sonava una mica diferent dels altres. Vaig pensar que havien fet una bona elecció. La llàstima és que no li van deixar explotar la seva personalitat, però això encara no ho sabíem. A METALLICA, doncs, hi vaig anar amb moltes ganes, i també amb pena per la pèrdua del BURTON, però les ànsies de veure’ls podien amb tot. Primer van sortir METAL CHURCH, a qui no coneixíem, o almenys el Vicius no en tenia cap disc, que recordi. No els vem fer gaire cas. El Vicius havia vingut amb 40 de febre, no es podia ni moure, i ens vem quedar a les grades. Però quan van acabar els teloners, el Bull (RATISIDA/SPATEK) i jo vem baixar ràpid per agafar un bon lloc des de baix. Per sort anava amb ell, que era un ‘bulldozer’, perquè quan va sortir METALLICA allò es va revolucionar! Van començar amb ‘Battery’ a tot drap, i els pogos ens van fer anar d’una banda a l’altra sense parar. Al final del tema estava destrossada! (hahaha). Però allà ens vem quedar el Bull i jo, flipant al màxim! Duien un decorat com la portada del ‘Masters of Puppets’, disc que van presentar primer, per després fer un recorregut pels dos anteriors. Va estar brutal! I el Jason s’havia après tot aquell repertori en menys de dos mesos! Els temes venien un darrera l’altre sense respir, i tothom estava extasiat! El Bull em va pujar a collibè uns quants cops, i des d’allà dalt era espectacular mirar la penya. Havia anat a molts concerts, però el que vaig notar amb la reacció de la gent aquell dia, no ho havia experimentat mai. Era com una mena d''experiència religiosa’, tothom alhora venerant els seus déus amb el puny enlaire i cantant a tot pulmó. Totalment de trip!! Va molar molt, perquè els déus eren la Música! No vaig tornar a tenir una experiència com aquella fins uns anys més tard veient CHEMICAL BROTHERS. En definitiva, va ser un concert brutal de principi a fi!
No hay comentarios:
Publicar un comentario