Era el segon cop que podíem veure PETER HAMMILL, i
també venia sol, amb la guitarra i el piano. Però ja sabíem que no ens calia
res més, perquè només amb la seva veu ja transmetia una energia enorme, i deia
tot el que havia de dir. És d’aquells autors que, malgrat que no els entengui
per l’idioma, em poden posar de pell de gallina i portar-me amunt i avall els
sentiments. Poca gent té aquest encant per mi!
No hay comentarios:
Publicar un comentario