MOTÖRHEAD era l’altre gran grup que havíem salvat de la col·lecció de metal del Vicius, i que havia passat a ser tan important per mi com ho havien estat HAWKWIND uns anys abans. Des de mitjans dels 70 m’havia fet super fan de bandes de Krautrock, i allà havia descobert a HAWKWIND, que malgrat que no eren una banda alemanya, algú els havia posat al sac. Imagino que era perquè feien rock còsmic, i dins del Kraut hi havia també aquesta branca. Ells i CAN havien passat a ser els meus grups vitals en aquells moments, els havia escoltat fins l’infinit, i m’havia enamorat del Lemmy Killmister i els seus baixos i fantàstics temes (perquè els seus eren els millors! I ja tenia ‘Motörhead’, tema que donaria nom al seu grup, just al meu disc preferit, i el darrer amb el Lemmy). Fins i tot m’agradava la seva samarreta amb l’As de Piques, que ja portava aleshores. Per això, quan el van fer marxar, HAWKWIND ja no va ser el mateix. I el que encara no entenc ara és perquè no vem seguir el Lemmy amb MOTÖRHEAD des del primer moment! Imagino que aquí ningú en parlava d’aquella banda, i quan en van parlar, jo ja estava en una altra onda i no me’n deuria assabentar. Sigui com sigui, tot el que ens havíem perdut, ho vem recuperar ràpid, perquè ens vem enganxar a MOTÖR per la vena, i quan finalment els vem veure per primer cop (el Vicius ja els havia vist el 81 amb 16 o 17 anys), ja coneixíem de memòria tots els temes. De fet, quan vem fer GÀRGOLA ens sentíem ‘motörheads’ de cap a peus (sense voler copiar-los musicalment, cadascú lo seu, però amb la mateixa ‘filosofia’..). Així, en esperit, sempre em vaig sentir Lemmy, però adoptant la ‘pose’ de Toni Levin a l’escenari i el frikisme de l’Holgar Czukay al cervell. Son els tres baixistes de la meva vida! Però tornant al concert de MOTÖR, en tenia moltes ganes i no em va decebre gens. Feia uns anys que ja no hi havia el CLARKE, però vem tenir la sort de veure l’Animal TAYLOR, que havia tornat al grup. En aquella actuació portaven el CAMPBELL i el WÚRZEL de guitarres, a qui ja coneixíem dels discos. Presentaven l’’Orgasmatron’, disc que molava molt, però també van fer un recorregut pels seus èxits. Va ser brutal! Van fer un super concert. Ho vem passar genial!
No hay comentarios:
Publicar un comentario