No sé si IGGY POP va estar molt temps sense venir,
o si jo no me’n vaig assabentar. Feia tants anys, que en tenia les mateixes
ganes que el primer cop que el vaig veure, i ja era el quart! En aquell concert
presentava l’’Instinct’, un disc que
m’havia molat moltíssim, i venia amb una banda molt guapa, amb Alvin Gibbs al
baix, Andy McCoy a la guitarra i Paul Garisto a la bateria. Però la nit va
començar amb CRAZYHEAD, un grup garajero que no sonava malament, però a qui no
vaig fer gaire cas, com sempre que havia de veure l’IGGY. Lo de la Iguana va
ser un super concert! Millor impossible! Estàvem davant de tot amb penya de Desperdicis, i durant tot el bolo vem tenir molt feedback amb ell,
de tant en tant venia a picar el puny amb nosaltres. Crec que va ser en aquell
concert que el Pepepue i ell van estar xocant-se els punys una estona. Fins i
tot i va haver un moment en què li vaig cordar una sabata, que algun mal parit
li havia descordat (si no era un altre dia). Tot era més que fantàstic, cada
tema molava molt, però hi havia cançons en què la gent es tornava molt boja, i
cap al final, tal com havia fet amb JUDAS, em vaig colar dins el fossat dels
fotògrafs, on hi tenien les flat cases, i em vaig quedar ajupida, i com que el
meu cap no sobresortia, tampoc ningú se’n va adonar, i no em van treure. Però
l’IGGY si que em va veure, i es va quedar allà al davant i quan van començar ‘No Fun’, el tio se’m va tirar a sobre.
Jo el tenia agafat com si fos una criatura i ell cantava a un pam de la meva
cara. Hi ha un vídeo on es pot veure, sembla que es tiri al públic, però no, es
deixa caure sobre meu, de seguida el volen arrencar, però en aquells pocs
segons, que se’m van fer eterns, el meu cor es va disparar tant que, en aquells
moments d’immensa felicitat, vaig pensar que moriria d’un atac de cor! Ho juro!
Ell continuava sobre meu mentre la penya el tibava cap a fora i m’anava mirant,
i hi ha un moment on puc treure el cap, i es aleshores que se’l enduen (eren la
meva penya), es pot veure l’Antonio també, tots grapejant-lo fins que el poden
tornar a l’escenari. Uff! Quin subidon tan extrem! I lo bo és que ningú em va
fer marxar, i vaig acabar de veure tot el concert sense emmatxucades! Aquell va
ser el meu primer contacte directe amb IGGY POP.
No hay comentarios:
Publicar un comentario