Ens havia agradat tant METALLICA en directe, que quan van apuntar-se al cartell dels ‘Monsters of Rock’, nosaltres també ho vem fer, i no per un cop, ens vem comprar entrades per Madrid i per Barcelona! I perquè també venien ANTHRAX, que també ens molaven molt en aquell moment. Les altres bandes no ens interessaven, IRON MAIDEN eren massa clàssics, i no ens aportaven res de nou, i el power-rock de HELLOWEEN tampoc ens cridava l’atenció, malgrat que vaig flipar un moment, perquè tenien un tema amb una intruder semblat a una de nostre, ‘Gent de Mitjanit’, però crec que tant ells com nosaltres ens havíem inspirat en BLACK SABBATH. Així doncs ens en vem anar a Madrid, i com que vem arribar amb temps, vem anar a la porta del recinte, i vem seure per allà fent petes i esperant que obrissin. Allò s’anava omplint de heavys de totes les espanyes, i de cop sentim: ‘Puto el Barça y Puta Calaluña’, i que tothom comença a corejar aquell lema. Algú ens havia sentit parlant en català, i es veu que s'havia ofès. Ens vem quedar de pedra! No ens haguéssim imaginat mai que en un concert de música és pogués treure aquell lema! No érem en un camp de futbol, ni en una manifestació! Però malauradament així va ser. Vem flipar molt, ens tenien envoltats! Quan finalment vem entrar, vem anar a buscar lloc a primera fila. Al MANZANO no el coneixia, el seu concert no va sonar malament. M’hi vaig fixar perquè era l’únic grup d’aquí, però no era música del meu estil. Després van sortir els ANTHRAX a matar! I la penya es va tornar boja! Van fer un ‘bolako’, i com que ens coneixíem tots els temes, vem estar a tope tota la seva actuació, pogos inclosos. Sempre em destrossava als concerts punks i thrashers. Ho vem passar super. Després vem aprofitar per descansar una mica amb els HELLOWEEN, ja que ens esperava METALLICA. Recordo que vem anar a fer un vol pel recinte i que tothom ens mirava, i molta penya saludava el Vicius. Ens havia passat el mateix a Saragossa, on havíem parat en un bar de carretera per dinar, i tots els cambrers ens havien mirat molt, fins i tot havien sortit a treure el cap els cuiners! Nosaltres flipàvem. Vem pensar que era per les nostres pintes (semblàvem Motörhead). Però allà al mig del festival, les nostres pintes no desentonaven. I en una estona ho vem descobrir, quan algú va saludar més directament el Vicius: Hey, Drogas! Resulta que la gent el confonia amb el Drogas de Barricada! Hahaha... I finalment, ja va ser l’hora de METALLICA, que es va fer esperar bastant amb tot el canvi d’escenaris. Aquest cop presentaven ‘AND JUSTICE FOR ALL’, un disc que va sonar diferent dels anteriors, amb més importància a les bateries (cosa que em va molar), però molt poca al baix, i és una llàstima, perquè haurien pogut muntar uns ‘ritmacos’ entre tots dos super xulos. El disc era diferent, el canvi de baixista i compositor es notava, però també em molava. I el concert va ser brutal! Quan van començar, nosaltres ja havíem tornat al davant, i allò va ser la guerra! Van engegar amb ‘Creeping Death’, del segon disc (el primer que havia escoltat d’ells, i el que m’havia enganxat a la banda), amb una canya bestial, i amb la mateixa ràbia van tocar una mica de cada disc. Va ser ferotge! Ho vem passar molt bé i ens hi vem deixar la pell! I després d’allò, ja no venia de gust veure res més. Ens vem quedar als IRON, perquè ja érem allà, i per veure tota la parafernàlia que duien amb els Edies i l’altre show muntat, però al cap d’una estona vem anar a fer petes a les grades, i abans que acabessin ja vem marxar, volíem veure l’últim Edie gegant, però se’ns van fer una mica pesats, i no vem aguantar. Al cap de quatre dies els tornàvem a veure a Barcelona, i tot el show es tornava a repetir. I l'SCOTT IAN em va tirar la pua!
No hay comentarios:
Publicar un comentario