El 1990 les quatre bandes més punteres de Thrash Metal del moment es van ajuntar per fer una gran gira mundial sota el nom de ‘Clash of the Titans’. A nosaltres ens agradaven totes, un concert d’aquells per passar-ho bé de cap a fi; però sobretot estàvem enganxadíssims a SUICIDAL TENDENCIES, i com que venien de teloners només els deixaven mitja hora de concert, pel que també ens vem comprar l’entrada de Donostia, per poder veure’ls un altre cop, ja que el seu bolo es feia massa curt, i era del que més ganes en teníem. Tots aquells grups ens havien marcat quan vem entrar al Metal, però d’ST ens n’havíem enamorat encara més. ST és com una escola de grans músics. Tothom qui ha passat per la banda de MIKE MUIR ens ha agradat, però en aquell moment hi havia els més flipants, ‘ROCKY’ GEORGE a la guitarra, MIKE CLARK a l’altra guitarra, ROBERT TRUJILLO al baix i RJ HERRERA a la bateria. I la veritat és que el seu bolo va ser apoteòsic tots dos dies! Veure ST en directe era brutal. Ens hi vem deixar la pell només començar en aquells dos concerts. Perquè després van venir els TESTAMENT, i també van fer un gran bolo, que nosaltres vem animar sense parar, i el guitarra, ALEX SKOLNICK, em va agrair tirant-me la pua. I de MEGADETH també en teníem ganes, perquè els tres discos que havien editat eren molt bons. I també van fer un ‘bolako’. Van sortir a matar, el MUSTAINE rabiós com sempre, i van anar fent els temes d’aquells grans discos, i ens hi vem tornar a deixar la pell. La penya ho va passar super, tant a Barna com a Donostia, perquè aquella gent feia unes composicions molt guapes, i sentir-les en directe era fantàstic! I finalment els vem demanar bis, i van fer l’Anarchy in the UK’ dels PISTOLS, i és clar, el públic va acabar d’explotar. I encara faltava SLAYER! Que també eren molt importants per la meva vida, i tenien uns discos que m’encantaven i m’anaven molt bé per treure tota aquella ràbia que portava dins. I va ser un final de tralla! Nosaltres havíem aguantat al davant tots els bolos. SLAYER van engegar amb ‘Raining Blood’ i allò ja no va parar fins al final. Al bis van fer el ‘South of Heaven’, que m’agradava moltíssim. I com que ens coneixíem tots els temes, altre cop ens hi deixàvem el cos, el clatell i la veu, i ells ho notaven, i KERRY KING també em va tirar la pua! Ho vem passar realment bé! I just quan van acabar, igual que ells, vem agafar el cotxe, i directes cap a Donostia, per repetir-ho tot altre cop a primera fila. En acabar el segon festival, vem rular per la ciutat, i finalment vem acabar dormint a la platja. I va ser al·lucinant quan ens vem despertar al matí. Tota la platja era plena de metal·leros dormint amb les xupes negres, la visió semblava de Nacional Geogràfic, una platja plena d’escarbatons! I la gent que arribava a La Concha per banyar-se flipava!
No hay comentarios:
Publicar un comentario