Era el segon cop que podia veure JUDAS PRIEST, l’única banda que m’ha agradat del Heavy, perquè ROB HALFORD és el rei d’aquell món! Diria que ens van inspirar una mica quan els TOS DE GOS (87), el meu segon grup, vem metal·litzar el punk que veníem fent amb RATISIDA (86), i ens vem anar transformant en GÀRGOLA (88-97), que ja va ser una barreja de tot el que ens molava i vem començar a tenir el nostre propi so (perquè el còctel era extrem). En aquell segon bolo, JUDAS portava BONFIRE de teloners. La veritat és que no m'hi vaig fixar, no deien res de nou. Però JUDAS va tornar a molar molt, va ser fantàstic! Presentaven el RAM IT DOWN (88). Van començar apoteòsics amb 'Electric Eye', en un escenari molt guapo, i tot el bolo va ser brutal. Sempre eren molt impecables, i el Haldford et feia flipar amb les seves veus. Tota la banda molava molt! Potser eren clàssics, però eren els únics que m’agradaven i no m’avorrien. Ho vaig passar bé en tots els temes. Ja començava a saber què eren les agulletes de l’endemà d’un bolo metal. Si em molava m’hi deixava la pell!
No hay comentarios:
Publicar un comentario