Vem anar a aquell concert per repetir els ANTHRAX,
que en aquells anys ens divertien molt. Venien a presentar el PERSISTENCE OF TIME (90), i portaven un
gran rellotge com a escenografia. El concert va estar bé i ho vem passar
divertit. Des de primera fila, la música se sent com se sent (de vegades millor que des de
lluny, perquè escoltes el so de dins l’escenari). Van presentar el nou disc, però
també van fer temes dels anteriors, i la penya ho va passar molt bé. I amb els MAIDEN ens vem quedar una estona
a primera fila, ja que hi érem. Aquest cop portaven tota la parafernàlia dels
Edies en imatges projectades, volíem veure el gran Edie final, però vem marxar
abans que s’acabés l'actuació, perquè allò era ple a petar i no volíem fer cues
per sortir. Tampoc no coneixíem cap tema del grup (malgrat que algun em sonava
d’haver-lo escoltat en directe). D’aquell bolo recordo que un dels guitarres, Dave Murray, va
ensopegar i va caure, i nosaltres des d’aleshores el vem batejar com ‘Don
Patata’, pobre, perquè també en feia una mica la cara (hehe). Però el públic s’ho va passar molt bé durant tot el
concert, els fans de MAIDEN son molt fans!
No hay comentarios:
Publicar un comentario