Quadern de Bitàcola nº 82 - ANDERSON, BRUFORD, WAKEMAN, HOWE, Palau d’Esports de Montjuïc, Barcelona, 29.11.89

Vem anar a aquell concert, perquè no havíem vist mai YES, el darrer disc que ens havia agradat, GOING FOR THE ONE era del 77, i ja en aquell moment no li vem fer gaire cas. Però s’havien ajuntat altre cop els vells membres del grup (sense l’SQUIRE), i molava veure’ls, pels remembers, i perquè portaven TONY LEVIN al baix. Va ser un concert una mica pesat, la veritat. Primer van fer com una presentació dels músics, el Jon ANDERSON va començar sol, només amb la guitarra d’acompanyament. Després va ser el torn de l’Steve HOWE sol a la guitarra (molt plasta, pobre). Sap greu que músics tan bons fotin aquest tipus de solos (però a la gent li molen!). Després va venir Rick WAKEMAN, sense capa, hehe, i també va fer la seva actuació. I per sort, finalment, va començar la banda amb un tema conegut del FRAGIL, un disc que em molava molt de petita, on el Bill BRUFORD es va lluir amb la immensa bateria electrònica que portava; però també massa llarg, com tots els altres. I després van fer un recorregut pels seus discos, i m’ho vaig passar bé, sobretot quan tocaven coses dels primers fins al RELAYER. La veritat és que estava molt pendent del baix i la bateria, que per mi eren un tàndem magnífic. I com que el nostre cervell ja estava molt allunyat d'aquella música, no vem gaudir tant com ho haguéssim fet 13 o 14 anys abans.