Quadern de Bitàcola nº 61- JUDAS PRIEST + WARLOCK, Palau d’Esports de Montjuïc, Barcelona, 13.10.86

Al cap d’un més de veure el meu primer concert heavy ja anava al segon! Aquell cop, però, es tractava de JUDAS PRIEST, l’única banda heavy que m’havia agradat. Tot havia vingut perquè el primer cop que vem convidar el Vicius de cap de setmana, a l’hora de dormir ens vem deixar les cintes al cotxe, i només teníem les dues que portava ell, el ‘Made in Japan’ de JUDAS i el ‘Perfect Strangers’ de DEEP PURPLE. Vem passar tota una nit escoltant només aquelles dues cintes, però ens ho vem passar tan divertit tot el cap de setmana, que aquells dos discos van prendre importància. El concert de JUDAS i WARLOCK també estava petat. Però hi vam anar d’hora per poder agafar primera fila. Van començar els WARLOCK. Molava veure la DORO PESCH liderant aquella banda, la coneixia d’algun disc del Vicius, però no m’havia enganxat. Van fer un ‘bolako’ heavy absolut, però jo just acabava d’entrar en aquell món. JUDAS PRIEST va ser diferent, perquè com que m’havien agradat, els havia escoltat més i coneixia molts temes. Ho vaig passar molt bé. Portaven un super escenari, i ells eren impecables. Però malament també. Perquè en algun tema es va liar molt, l’Antonio va poder agafar-se en un pal de la tanca, però el Vicius i jo anàvem d’una banda a l’altre sense control. Uff! Putus heavys! (hahaha..) Finalment vem poder tornat a lloc, i llavors, amb la por de més ‘pogos’ com aquells, vaig saltar la tanca quan ningú mirava i em vaig quedar ajupida dins el fossat on es posen els fotògrafs. Com que el meu cap no sobresortia i jo m’estava quieta, no em van treure, i vaig continuar mirant el bolo des d’allà dins. Però de cop el HALDFORD va venir cap on era, i no em vaig poder aguantar, em vaig tirar endavant i em vaig quedar arrapada a la seva cama. Ell no va fer res per treure’m, va continuar cantant mirant-me, i després va marxar i va venir el KK DOWNING, que no ho era, era el GLENN TIPTON, però resulta que feia mig any que l’Ant i jo els havíem canviat el nom, hahaha, per una foto d’un disc havíem imaginat que l’un era l’altre! Ens vem pixar de riure quan ho vem descobrir!  Total, va ser un bolo fantàstic i divertit, vaig moure tant la grenya i aixecar tant el puny fent el heavy que l’endemà tenia agulletes (hahaha). I finalment vaig tenir recompensa quan el KK DOWNING (el de debò) em va tirar la pua.