De
JOHN FOXX n’estava enamorada de l’època d’ULTRAVOX, els tres primers discos ens
havien agradat molt, sobretot el HA!HA!HA!, que va ser un hit de cap a peus per
a nosaltres, i també em va salvar molts cops. Aquí els posaven dins del sac del
punk, com a BLONDIE, COSTELLO, o tants d’altres d’aquell moment que en realitat
eren més New Wave que res. ULTRAVOX havien incorporat sons i syntis que els
donaven un toc diferents dels altres, van ser dels primers a experimentar amb
les noves maquinetes a finals dels 70. A començaments dels 80, molts grups es
van enfocar cap a l’electrònica i els nous sons processats. ULTRAVOX van tirar cap aquí a través del pop-New
Romàntic, i JOHN FOXX ho va fer en un pla més personal i ‘experimental’ amb el
seu ‘Metamatic’, i ens vem quedar amb
ell. Quan va venir ja tenia tres discos en solitari, ‘The
Golden Section’ (83) va ser el darrer disc que ens havíem comprat. El
concert va ser diferent, no tan daurat, més íntim i ambiental, i va molar poder-lo veure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario