domingo, 25 de febrero de 2024

Quadern de Bitàcola nº 59 - MILES DAVIS + MAHAVISHNU ORCHESTRA, Festival Grec’86, Poble Espanyol-Montjuïc, Barcelona, 25.7.86


Uau! D’aquest concertàs també en tinc molt bon record! Ni a la MAHAVISHNU ni al MILES DAVIS no els havíem vist mai, i poder-ho fer era un regal! Malgrat que portàvem una època extremadament punk amb lo personal i musical (l’Antonio estava amb DESPERDICIS CLÍNICS, i jo amb RATISIDA), per res del món ens hauríem perdut aquella festa! Quan vem arribar al Poble Espanyol, ens vem trobar que havien posat cadires, i que totes ja eren plenes! Nosaltres no volíem anar al darrera, perquè ens havíem acostumat a veure els bolos des de primera fila, i com que érem tan passotes, vem decidir asseure’ns sobre la barana que separava de l’escenari. I, no sé si va ser per la nostra aparença punk o perquè, però ningú no ens va dir res!! Ningú va protestar, ni va xiular, ni van venir segurates a treure’ns! Vem flipar, i allà ens vem quedar! El bolo de la MAHAVISHNU va ser un plaer, portava musicassos com el Bill Evans al saxo, i un baixista, que em va semblar molt jove, que tocava de collons, i a qui vem animar tota l’estona (s’ho va passar molt bé amb nosaltres). No va haver-hi cap moment d’avorriment, miressis a qui miressis et feia flipar. Quant al MILES, uff, pell de gallina! Quines ganes de conèixer-lo en directe! Era un dels més respectats músics a casa nostra. No en teníem gaires discos, però els que teníem eren brutals! Com també ho va ser aquell concert. Vem estar flipant de cap a fi, i és clar, des d’allà dalt, i amb les xupes de cuir i els punys enlaire, ens fèiem notar. Ell ens va clissar de seguida, i vem sentir com si ens fes el bolo per a nosaltres! Fins i tot, ell, que mai contactava amb el públic, va venir davant nostre i ens va fer un solo llarguíssim mirant-nos als ulls a través dels grans vidres negres. Pell de gallina i el cor a mil! No podíem estar més feliços! Van tocar temes guapíssims, dels quals en coneixíem alguns, però amb la versió d’aquell moment precís (amb els jazzeros cada concert és una peli diferent). I al final del bolo, el DAVIS va convidar al Bill EVANS perquè s’incorporés a la jam. Va ser molt flipant tot plegat!




No hay comentarios:

Publicar un comentario