El febrer del 86 m’havia ajuntat amb el Vicius per crear el meu primer grup, RATISIDA. Ell havia estat molt punk, però quan el vem conèixer també tenia una bona col·lecció de Metal. Amb ell vaig escoltar per primer cop música heavy. Ens va posar molts grups diferents, però dels que més ens van agradar van ser BLACK SABBATH o DEEP PURPLE, que realment eren Hard-Rock, i recordaven molt els principis dels 70s. L’altre grup que ens va agradar va ser JUDAS PRIEST, crec que per la veu. El Heavy em tirava enrere per culpa d’aquelles guitarres fent escales amunt i avall, i d’aquelles veus agudes que no paraven mai de cridar; en canvi, el ROB HALFORD, tenia molts registres diferents, i tan podia pujar molt agut com baixar a greus amb una facilitat enorme. La seva veu ens va recordar la de Peter HAMMILL de VDGG, i segurament per això ens va agradar molt (com ens havia passat amb els TRES (KLAMM) uns anys abans). En canvi, sí que ens van molar els grups Thrashers i altres estils de metal més dur. Però el Vicius també ens havia posat SCORPIONS i MICHAEL SCHENKER, i aquest darrer ens havia interessat un pèl més que el grup del seu germà, que era el realment conegut aquella nit. O sigui, que vem anar al concert més per veure el Michael SCHENKER que no pas els escorpins, però cap dels dos ens interessava gaire. Va ser el primer cop que anàvem a un concert de heavy, i també va ser l’únic cop que vaig anar amb una samarreta blanca a un concert de metal. Resulta que com sempre, vem voler anar a primera fila, però allò estava ple de gom a gom. Arribar fins al davant ens va costar mig bolo i un esforç terrible, i quan finalment hi vem arribar, la meva samarreta era negra, tenyida amb la suor de tots aquells heavys que segurament l’estrenaven per fer tribut al seu grup. De la música no recordo gran cosa, que el Michael era més interessant que el seu germà amb els SCORPIONS, a qui vaig trobar més convencionals. Igual que els discos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario