Quadern de Bitàcola nº 52 - ECHO & THE BUNNYMEN, Studio 54, Barcelona, 23.5.84

ECHO & THE BUNNYMEN era un d’aquells grups sorgits del post-punk a finals dels anys 70. Nosaltres no els seguíem, o sigui, no ens havíem comprat cap disc, però ens molava veure’ls. Era el que sonava en pla pop-new wave, però no era el que escoltàvem habitualment. El concert va estar guai, era el so d’aquell moment, que coneixíem per altres grups que si que ens havien agradat, com JOY DIVISION, MAGAZINE o fins i tot els primers THE CURE. Ho vaig passar bé, malgrat que em va faltar el ‘subidon’ d’estar enganxada a algun tema. Amb deu o dotze anys era super fan de THE DOORS, i tots aquells grups post-punk tenien alguna cosa que em feia pensar en JIM MORRISON (el meu segon gran amor de pre-adolescent, després de George Harrison). Potser només era la visió negativa del món, que jo també compartia.