A PSYCHEDELIC FURS els havíem descobert amb el seu primer disc i ja ens havien agradat, també sonaven molt personals, m’encantaven els seus ritmes ‘matxacons’, i també la veu de RICHARD BUTLER. El concert va ser una passada de principi a fi. M’ho vaig passar molt bé a primera fila, sense que ningú m’esclafés més del compte. Van fer un recorregut dels seus discos, que nosaltres teníem i coneixíem bé. També he de dir que el ‘Mirror Moves’ (84) va ser el darrer que vem comprar, i ja no els vem seguir més. Però d’aquell concert en guardo un record molt guapo. Podíem cantar tots els coros i ells van fer una actuació fantàstica. Un cop acabat el concert, i després de passar-ho tant bé, quan encara no ens havíem mogut del lloc, va sortir el BUTLER, des del balconet que hi havia sobre l’escenari de l’Studio 54, i em va fer senyals perquè hi anés (havíem tingut molts contactes visuals durant l’actuació, jo sempre ho donava tot si la música em molava, i això es nota des de dalt). Vaig flipar! Va estar molta estona insistint-me que hi pugés, fent-me senyals desesperat, però no m'hi vaig atrevir, vaig pensar que creia que jo era una grupie (i ni m’havia deixat morrejar per l’Iggy Pop, de qui n’estava molt més enamorada..), i a més, anava amb l’Antonio!, no crec que li hagués molat. Total, que no hi vaig pujar, i el tio es va enfadar! Hahaha..
No hay comentarios:
Publicar un comentario