Entre que el 1985 estàvem totalment arruïnats, i
que hi va haver poca oferta internacional del nostre gust, només vam anar a un
concert, el d’ EYELESS IN GAZA al
Zeleste. Per suposat, no vem parar d’anar a concerts d’aquí, que eren més
barats o gratuïts. A EYELESS IN GAZA els
havia conegut gràcies al venedor de discos Castelló, qui després de dir-li el
que m’agradava, em va mostrar el seu primer disc, recent sortit, ‘Photographs as Memories’ (81). Era un moment en què a Castelló només hi havia
dues capses de discos d’importació, i jo sempre volia descobrir coses noves,
però aquell cop no em volia arriscar per la poca pasta que tenia. I aquell noi me la va encertar! Aquell disc d’ EYELESS IN GAZA em va encantar des del
primer moment. Tot, la veu, el baix, les composicions... I només eren dos
músics! Era diferent als altres grups d’aquell moment! Me n’hi vaig enamorar!
Quan va sortir el següent també me’l vaig comprar. Tots dos els vaig escoltar
moltíssim. Però el tercer ja no em va aportar tantes coses, i ja no el vaig
comprar. Malgrat això, el concert no me’l volia perdre pas! En aquell bolo van
tocar molt temes dels seus darrers discos que jo ja no coneixia, però el so, la
veu, tot era tal com ho esperava. Anaven amb un ordinador i usaven ritmes
pre-gravats, i el millor és que no havien perdut la seva personalitat ni el seu
so. Va ser el darrer concert que vaig veure a l’antiga sala Zeleste del carrer
Argenteria, al menys d'un grup internacional.
No hay comentarios:
Publicar un comentario