Vem anar al concert de MAX ROACH, perquè en aquells moments estàvem fent classes particulars d’anglès amb una cantant de jazz americana, l’Helein, que havia estat nòvia del trompetista que portava la banda del ROACH, el Cecil Bridgewater. Tots dos eren d’Illinois. Ella va dir que l’acompanyessim tots quatre (Maixi, Pili, Ant i jo), i ens va aconseguir les entrades! Quina sort haver-hi anat! Va ser un concert fantàstic! Feien una mena de free-jazz experimental amb moments molt frenètics, amb unes velocitats impossibles d’imaginar. I veies el Max Roach, amb la corbata i l’americana, fent uns ritmes impossibles sense gairebé ni moure’s de la bateria. Quins canells !! Nosaltres veiem un vell tocant d’aquella manera i ens esgarrifàvem (era més jove que jo ara, hahaha). I va ser així tot el concert, un no parar amb el saxo i la trompeta bojos sobre els ritmes vertiginosos de baix i bateria impossibles de desxifrar, i solos per entremig! Pujaven i baixaven d’intensitat, i feien que el públic anéssim de ‘subidon en subidon’. Va ser un concert genial! I després, vem poder saludar tota la banda, i donar la mà a aquell home que ens acabava d’extasiar. Tots vem sortir tan enamorats d’aquella actuació, que vem anar a més concerts del festival. El 1984 el Festival de Jazz de Terrassa estava ple de bones bandes!
No hay comentarios:
Publicar un comentario