La pandèmia va fer desaparèixer dos anys de la nostra vida, res en comparació als milers de persones que hi van morir. De l'any 20 al 23 va ser una època nefasta en què tot el que estàvem creant va quedar estroncat, sobretot els grups de música, ja que ens van tenir aïllats gairebé dos anys, però també tota la vida social i cultural. I la retornada a la normalitat va ser molt costosa per mi, massa pèrdues en tots els sentits, era com si m’haguessin espremut l’energia, i malgrat no patir directament les conseqüències del virus, ni per malaltia ni per lloc d’habitatge, em vaig quedar k.o. Per això no vaig anar al Sónar de 2022, encara no em trobava amb força ni tenia ganes de res. Per sort, a poc a poc vaig anar remuntant (refer el grup MU.2 va ser un xut d'energia) fins l’any 23, quan vaig tornar a ser jo quasi completament. Per això, després de tres anys de no anar a concerts internacionals, ja estava preparada per tornar a engegar amb el Sónar. Només hi vaig anar el dijous, el meu dia preferit, malgrat que em vaig delir molt d’algunes de les ofertes nocturnes com els shows d’APHEX TWIN o ERIC PRYDZ (que vaig poder veure en streaming), però no tenia la pasta, ni vaig trobar invitació. De tota manera, dijous hi va haver projectes molt guapos, com el de RYOJI IKEDA, el saxo de BENDIK GISKE, ONEOHTRIX POINT NEVER, MAX COOPER, o 2MANYDJ’S, que ja eren habituals. I ho vaig passar molt bé amb la retornada i retrobada amb els habituals, malgrat que amb l'enyorança de la Yaz de Canàries, a qui havíem perdut (com tants altres estimats) pel mal comportament de la sanitat en època de coronavirus. I si des de 2015 les entrades del Sónar s'havien convertit en codis QR en un DnA4, ara ja passaven a ser directament codis dins del mòbil, pel que ja no hi haurà més entrades de record dels propers Sónar. Com tampoc aquells programes/llibrets meravellosos i també col·leccionables que van deixar de fer. Ara tot és per app. Però encara queden les polseres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario