Al CRUïLLA ho hi havia anat mai, però aquell any portaven IGGY POP, i jo feia molts anys que no el veia. Així que no m’ho vaig pensar, ni em vaig mirar el cartell, perquè segurament no coneixia ningú. Com que hi vaig anar amb el NA FENTT, ell em va guiar pel festival. El concert de l’IGGY va ser absolutament fantàstic, com sempre. El NA FENTT i jo vem estar a primera fila deixant-nos-hi la pell, i vem quedar plens d’esquitxades de la seva sang, ja que quan es va llançar al públic es devia fer una ferida a la boca, i després els ‘capellans’ li sortien sanguinolents. Però a nosaltres no ens va molestar, estàvem feliços. Quan va arribar el moment en què invita el públic a pujar a l’escenari, el NA FENTT em va ajudar a saltar l’alta barana, però un cop a l’altra banda, un ‘guripa’ em va detenir i em va agarrar d’un braç per no deixar-me pujar. L’IGGY ho va veure, i va venir cap allà dient-me que pugés, però el malparit no em deixava anar, tenia molta força i no me’n podia deslliurar. L’IGGY va insistir molt, mentre jo li deia al paio que era ell qui m’invitava, però res, va passar de l’IGGY i de mi. Cabró! Després vaig tornar al meu lloc, i des d’allà vem acabar el bolo. I aleshores ens vem trobar el Joan TATANU i la Laia de THE XARROTS, que també havien estat a primera fila una mica més enllà. Aquell dia també ho vaig passar bé amb BIRDY NAM NAM, quatre dj’s francesos fent alhora una sessió live. Molt divertits. I també vaig veure propostes africanes com AMADOU & MARIAM i NNEKA, però no recordo gran cosa més. El que si que recordo és que l’endemà a les vuit del matí, i sense dormir ni un segon, vaig acompanyar ma mare a la gravació d'un curt on ella feia de figurant. Però va resultar ser un videoclip d’ESPERANZA SPALDING, ‘Hold on me’, de l'àlbum 'RADIO MUSIC SOCIETY'. Vaig flipar quan la vaig veure i ho vaig saber! L'escena passava en una llibreria on ma mare feia d'una clienta assídua de cada matí. No sé perquè l'Esperanza es va fixar en mi, i en un dels descansos va venir a parlar-me. Quina flipada! Li vaig dir com l'admirava des que l'havia descobert uns anys abans tocant el contrabaix i cantant alhora, i com m'havia fascinat. Li vaig explicar que jo també era baixista, però de rock, i li va encantar. Vem xerrar de molta música i músics de jazz que ens molaven. Quan va acabar el descans, algú de realització em va proposar si volia sortir al vídeo, per suposat vaig dir que si, quina il·lusió! (https://www.youtube.com/watch?v=OXrni0D76g0)
No hay comentarios:
Publicar un comentario