A partir de 2010 vaig anar més a concerts electrònics que no pas de rock (excepte els nacionals, que no paraven mai, entre els nostres i els d’altres grups). Ja triava molt les bandes i no anava a tot (també pels diners), però venien MESHUGGAH, la meva banda metal preferida, i no ens la podíem perdre. Com que tocaven a la Salamandra, vaig poder aconseguir dues invites, ja que el nostre amic NA FENTT, n’era el dj resident, i el primer guitarra de MU, Jorge ‘CHANNING’, n’era el tècnic de llums. Un o altre ens van aconseguir les invites (que eren en nom en llista). Com sempre, ens vem posar a primera fila, i des del primer acord no vem parar de flipar fins al final del bolo. MESHUGGAH són la màquina més perfecta de metal que conec, amb ritmes i canvis impossibles per a un cervell normal, l’has d’exprimir per entendre tot el que fan. Són els reis dela polirítmia I a més, son brutals i van fins a l’extrem amb les composicions i el so. Una bestialitat que pot semblar caòtica, com un quadre de Pollock per moments, però on tot està lligat i molt ben lligat. Ho vem passar bestial! FREDRIK THORDENDAL em va tirar la pua, i vaig poder fer foto del setlist (que va agafar el tio del meu costat). Al final del bolo vem poder parlar una estona amb THOMAS HAAKE, el bateria més flipant de metal per mi. I ens vem fer fotos i tot!
No hay comentarios:
Publicar un comentario