Els anys 14 i 15 van ser una mica estressants per mi, a part de la feina, i dels assajos i concerts amb THE PARKERS, aquell any 14 vaig dedicar-lo al disc de PROJECTE NA!, del qual em vaig encarregar de la imatge, amb text narratiu inclòs, amb l'ajut de dos artistes indispensables, Jordi Solà (foto) i Leo Mariño (disseny). També els vaig ajudar amb algunes lletres, ja que per primer cop feien un disc en català; i després em vaig encarregar del crowdfunding per poder editar-lo, de buscar una distribuïdora, de preparar textos i imatges del grup, de la presentació en directe, dels vídeos, de procurar-los més concerts, etc, etc. Entre tot plegat (i la ruïna econòmica que suposa fer un disc), no vaig anar a concerts internacionals durant un any (o almenys no en tinc cap entrada ni nota). Si, però, que vaig continuar anant a concerts d’aquí, tant de rock com d’electrònica gairebé cada setmana, sobretot sessions de dj’s de hard tech o d’n’b. Malgrat tot, tenia un mono de grans projectes que no me l’acabava, i per primer cop vaig comprar-me l’abonament sencer de tot el SÓNAR (tres dies i dues nits). Aquell any hi havia un cartell amb gent que volia veure, i no vaig ni intentar tenir invitació. Com cada any hi vaig anar sola i allà em vaig trobar amb el NA FENTT, l’Helena, la Consol, la colla de Canàries… De dijous em va molar en general tot el que es feia al Hall, JUPITER LION, un trio que em va recordar CAN o grups kraut, l’experimentació de LEE GAMBLE, la foscor d’AUTECHRE… També el live de KORELESS, a qui ja coneixia, va molar. De divendres dia destacaria sobretot SQUAREPUSHER, que sempre m’agrada molt i no em vull perdre mai, també ROISÍN MURPHY band, etc. En general tot el que vaig veure va estar bé. De divendres nit el que més m’interessava era DIE ANTWOORD, a qui encara no havia vist en directe i m'agradaven molt, i amb qui m’ho vaig passar més que genial. Però també hi havia bona oferta a tots els escenaris, com JAMIE XX o HELENA HAUFF, PARANOID LONDON... i molt rap o hip-hop en general a tot el festival, no vaig parar d’anar amunt i avall. També el projecte avantguardista de FLOATING POINTS va ser molt xulo. Fins i tot vaig passar una estona per SKRILLEX (que portava un escenari com una espècie de nau, una pantalla gegantina i un super joc de llums), per veure perquè era el dj més car del món. El dissabte dia van venir l’Ant i l’Udri. Després de gairebé trenta hores de concerts al matí no podia ni caminar, però tot va ser entrar al recinte i passar-me tots els mals. Aquell dia també vem veure projectes interessants com EVIAN CHRIST, MIKA VAINIO… o més divertits com ZEBRA CATZ o SKEPTA & JME, entre molts d’altres. A la nit, vaig arribar que ja tocaven DURAN DURAN, els vaig mirar una estona, però no era un grup que mai m’hagués atret. Amb EROL ALKAN m’ho vaig passar millor, però amb qui vaig flipar moltíssim va ser amb FLYING LOTUS, que feia una mescla d’electrònica-jazz-experimental i mil barreges més que em va encantar. També la seva posada en escena era una meravella. Va ser el meu descobriment de l’any. I després vem anar a CHEMICAL BROTHERS, i allá ens vem perdre, perquè estava a petar. I com sempre, tota la nit d’un escenari a l’altre sense parar. Aquell SÓNAR va ser molt bo, però em vaig rebentar, vaig entrar dijous migdia i vaig sortir diumenge al matí. Mai més no ho he tornat a fer!
No hay comentarios:
Publicar un comentario