Quaderns de Bitàcola nº 285 - SONAR FESTIVAL DIJOUS DIA, Fira Montjuïc-Palau Congressos, Barcelona, 13.06.24

L'any 24 s'ha celebrat el 30è aniversari de Sónar. Aquest any només hi podia anar el dijous, perquè l'endemà muntàvem l'Up The Punks Tribut a Maite pel dissabte. Si resumeixo el Sónar de dijous, diré que hi havia un alt percentatge de projectes fets per dones, i això és molt bo, perquè cada any se'n veuen més, i malgrat que no fessin estils del meu gust, ho vaig passar bé amb elles. I també que les bateries i/o percussions també en van ser protagonistes. Hi vaig anar amb L’Udri de PROJECTE NA!, i va ser el primer any que no vaig trobar-me els  habituals Na Fentt i Helena, ni la colla de Canàries; però si que vaig trobar la Consol Sáez, sempre al peu del canó de Ràdio 3. Aquest Sónar vaig tenir curiositat per veure els projectes de les fèmines. Totes van estar molt bé i totes tenien projectes ben diferents, BICÔCÔ i sis acompanyats amb djembes i un baixista, la dj' MARITXELL DE SOTO, OLOF & DIVA (ella amb les 'pailas'), l'andalusa JUDELINE (tipus Rosalia), la rapera-punki TOYA DELAZY, la preciosa productora iraniana SEVDALIZA, a qui ja havia vist anteriorment, o la dj' YUNÉ PINKU. Però jo, com que sóc com sóc, amb el que més vaig flipar va ser amb BLACKHAINE, que presentava un projecte extremadament noise i molt fosc, mentre anava parlant, com un orador, o xisclava com un boig. I com que les entrades ja fa anys que són codis QR dins del mòbil, haurem de guardar les polseres amb l'any (quina merda!)

  

 

Quaderns de Bitàcola nº 284 - SLEAFORD MODS, Sala Apolo, Barcelona, 1.11.23

A SLEAFORD MODS els vaig conèixer fa anys en un documental sobre la banda, i de seguida em van agradar. Feien punk electrònic amb molta crítica social a la manera d’spoken word, i les seves bases, tan obsessives, em van enganxar molt. Els vaig anar seguint tots aquells anys fins que van anunciar el concert de Barcelona. Aquell mateix dia me’l vaig anotar (i faltava gairebé un any), però mai no podia comprar l’entrada per falta de diners (si avant-pandèmia ja era pobre, post-pandèmia ja no podia fer res). Tres dies abans del concert, però, el Pepepue em va oferir la seva entrada, ja que ell no hi podia anar, malgrat que finalment se li van girar els plans. Aleshores jo ja tenia al cap que hi aniria, i per sort vaig trobar entrada al darrer moment. Allà em vaig trobar la Rakel i el Jose (que em van convidar a dormir) i el Pep, i vaig poder agafar primera fila en una sala plena a petar. Portava molts anys mirant vídeos d’SLEAFORD MODS, i sabia com es comportaven en directe, JASON WILLIAMSON fent el borinot per l’escenari, amb molt de feedback amb la penya, i l’ANDREW FEARN quiet al costat del portàtil, portant el ritme amb el peu i amb una birra a la mà. Però en aquest concert semblava que s’haguessin canviat les tornes. WILLIAMSON no estava tan simpàtic amb la gent, ni es movia tant per l’escenari, en canvi el FEARN s’ho passava molt divertit. Vaig pensar que potser ja estava fart de tanta gira, des de feia dos o tres anys s’havien fet molt coneguts i no paraven. Venien a presentar ‘UK GRIM’, del qual van fer molts temes. La penya no vem parar de botar, però quan van engegar amb els discos antics la sala es va desbordar de pogos i ens hi vem deixar la pell. Ho vem passar genial. 

 

Quaderns de Bitàcola nº 283 - KING GIZZARD & THE LIZARD WIZARD, Poble Espanyol, Barcelona, 24.08.2023

KING GIZZARD & THE LIZARD WIZARD és una banda australiana que ho té tot. La seva música és una barreja de coses que poden anar del metal a la cosmic music passant pel punk o el progressiu, o el que els doni la gana, però sobretot amb molta psicodèlia. En aquell concert hi va haver de tot, amb molta improvisació, temes de vint minuts que no es van fer llargs en cap moment, perquè passaven per mil històries diferents. Una bogeria de músics i de banda que sempre et poden sorprendre. Els vaig conèixer mig any abans de veure’ls en directe, quan el Víctor R. ens va regalar l’entrada el dia del seu aniversari. Resulta que amb poc més de deu anys ja tenen més de vint àlbums editats, a part de molts 'lives'. És una banda molt prolífera, no solament amb la música, també amb tota la seva imatge (portades de discos, posters, samarretes...), vaig flipar quan vaig veure la seva parada de merchandising, m'ho hauria quedat tot. I en directe són molt divertits, s'ho passen bé i t'ho fan passar bé. 

Quaderns de Bitàcola nº 282 - SÓNAR FESTIVAL DIA, Fira Montjuïc-Palau Congressos, Barcelona, 18.06.23

La pandèmia va fer desaparèixer dos anys de la nostra vida, res en comparació als milers de persones que hi van morir. De l'any 20 al 23 va ser una època nefasta en què tot el que estàvem creant va quedar estroncat, sobretot els grups de música, ja que ens van tenir aïllats gairebé dos anys, però també tota la vida social i cultural. I la retornada a la normalitat va ser molt costosa per mi, massa pèrdues en tots els sentits, era com si m’haguessin espremut l’energia, i malgrat no patir directament les conseqüències del virus, ni per malaltia ni per lloc d’habitatge, em vaig quedar k.o. Per això no vaig anar al Sónar de 2022, encara no em trobava amb força ni tenia ganes de res. Per sort, a poc a poc vaig anar remuntant (refer el grup MU.2 va ser un xut d'energia) fins l’any 23, quan vaig tornar a ser jo quasi completament. Per això, després de tres anys de no anar a concerts internacionals, ja estava preparada per tornar a engegar amb el Sónar. Només hi vaig anar el dijous, el meu dia preferit, malgrat que em vaig delir molt d’algunes de les ofertes nocturnes com els shows d’APHEX TWIN o ERIC PRYDZ (que vaig poder veure en streaming), però no tenia la pasta, ni vaig trobar invitació. De tota manera, dijous hi va haver projectes molt guapos, com el de RYOJI IKEDA, el saxo de BENDIK GISKE, ONEOHTRIX POINT NEVER, MAX COOPER, o 2MANYDJ’S, que ja eren habituals. I ho vaig passar molt bé amb la retornada i retrobada amb els habituals, malgrat que amb l'enyorança de la Yaz de Canàries, a qui havíem perdut (com tants altres estimats) pel mal comportament de la sanitat en època de coronavirus. I si des de 2015 les entrades del Sónar s'havien convertit en codis QR en un DnA4, ara ja passaven a ser directament codis dins del mòbil, pel que ja no hi haurà més entrades de record dels propers Sónar. Com tampoc aquells programes/llibrets meravellosos i també col·leccionables que van deixar de fer. Ara tot és per app. Però encara queden les polseres. 

 

Quaderns de Bitàcola nº 281 - KING CRIMSON, Teatre Coliseum, Barcelona, 12.07.19

La visita de KING CRIMSON sempre ha estat un gran esdeveniment per mi. Els porto a la meva vida des dels 14 anys! Una banda que es reinventa a cada disc i que sempre aporta noves maneres d’entendre el rock, amb unes actuacions perfectes d’unes grans composicions. Sempre és un plaer escoltar-los, i veure’ls encara més. Aquell cop havien de tocar tres dies seguits al Dr MUSIC FESTIVAL, però el festival es va cancel·lar. Per sort van trobar dues dates al Coliseum de Barcelona. Jo hi vaig anar el primer dia amb l'Ant, el Vicius, el Genís (que els descobria en directe) i el Pepon, qui tampoc se'ls perdia mai. La banda estava formada per FRIPP, JAKKO JAKSZYK, MEL COLLINS, TONY LEVIN, PAT MASTELOTTO, GAVIN HARRISON i JEREMY STANCEY, o sigui, dues guitarres, vents, baix i tres bateries a primera fila, tal com ja els havíem vist el 2016. Aquells dos concerts van ser suprems, amb versions de totes les èpoques, però jo només vaig veure el primer, ja que no tenia tants diners. L’Ant sí que hi va anar tots dos dies, perquè sempre canvien el repertori d’un dia per l’altre, i val la pena fer l’esforç econòmic; fins i tot es va tornar a comprar el llibret de la gira (que sempre eren fantàstics). El repertori escollit pel primer concert va ser guapo, però hauria preferit veure el del segon dia, ja que van fer el  ‘Larks’ Tongues in Aspic, Part II’, que jo no havia escoltat mai en directe, o la preciosa ‘Starless’. En general el segon repertori era més del meu gust. Per sort l’Ant hi va poder tornar i gaudir-lo!   

Quaderns de Bitàcola nº 279 i 280 - SÓNAR FESTIVAL DIJOUS/DIVENDRES DIA, Fira Montjuïc-Palau Congressos, Barcelona, 18 i 19.06.19

Arribava un altre Sónar, i com sempre em procurava l’entrada per dijous (que no tinc perquè ja s'entrava amb el QR al mòbil), i l’estimat S. em regalava la de divendres dia. I també com sempre allà em trobava els habituals de cada any. Dijous Va ser un dia profitós, amb moltes ofertes com DAITO MANABE + KAMITANI LAB: DISSONANT IMAGINARY, DAPHNI, DENGUE DENGUE DENGUE, ZA!, SEVDALIZA, ARCA, DESERT, DJ LAG, FAKA, FENNESZ, J COLLERAN, LEON VYNEHALL, LOTIC: ENDLESS POWER, MILAN W., NISTRA... Divendres hi vaig anar amb l’Ant, i a més dels habituals vem trobar la Moon Ribas i el NEIL HARBISON, primer ciborg oficialitzat i estimat amic, que hi conferenciava per segon cop (el primer al Sónar 2013). I també l'Angel Riba. Aquell any també hi havia més amics tocant, MACROMASSA, que no ens vem perdre. Així, vem anar a la conferència del Neil, i després vem començar amb MASEGO, MANS 0, LOS VOLUBLE: FLAMENCO IS NOT A CRIME, SENNI, DJ HARAM & MOOR MOTHER, SEBASTIAN, etc, i la sessió de MUQATA’A, que em va encantar, i a qui després ens vem trobar i em vaig poder fer foto. 

            ANT i BET sota el cartell del NEIL                                                          NEIL HARBISSON

MUQATA’A

MUQATA’A & BET

Quaderns de Bitàcola nº 277 i 278 - SÓNAR FESTIVAL DIA, Fira Montjuïc-Palau Congressos, 14.06.18 + SÓNAR FESTIVAL NIT, Fira Gran Via (M2), Barcelona, 15.06.18

De sonar a Sónar, i tiro perquè em sona molt bé. Sembla que en un any no vaig anar a cap altre concert internacional, almenys no tinc res anotat. Però ja he dit que Sónar no me’l perdo mai, ni que sigui només un dia de festival. I com venia fent l’estimat S., em va regalar una invitació per divendres nit. Jo em vaig comprar la de dijous. També com cada any, allà em vaig trobar el Na Fentt i l’Helena, l’Udri, la Consol Sàez, els canaris... De dijous recordo (perquè en tinc fotos) DITC Sound, YAEJI,  ROZZMA, SINJIN HAWKE & ZORA JONES, NIÑO DE ELCHE, ALEX SILVA Band, OSCAR MULERO, entre d’altres, com DAELELUS, a qui ja coneixia. També el show sonor de DESPACIO, amb JAMES MURPHY i 2MANYDJS o LIBERATO. I divendres nit, a part dels habituals, em vaig trobar la Montse Parker amb qui vem veure GORILAZ des de primera fila. També va molar BONOBO, MODESELECTOR, LCD SOUNDSYSTEM, JOHN TABALOT, HELENA HAUFF, ALIZZ, 2DJD2, etc. I com sempre, vem fer quilòmetres amunt i avall, d’escenari en escenari fins les sis del matí.

Quaderns de Bitàcola nº 275 i 276 - SÓNAR FESTIVAL DIA, Fira Montjuïc-Palau de Congressos, 15.06.17 + SÓNAR FESTIVAL NIT, Fira Gran Via (M2), Barcelona, 16.06.17

L’any 17 vaig tenir sort amb les invites per a SÓNAR de l’estimat S., ja que me’n va regalar dues, la de dijous dia, que és la que no em perdo mai, i la de divendres nit, perquè venia MODERAT, i tenia ganes de veure’ls. Com sempre hi vaig anar molt d’hora, perquè primer volia passar per Sónar+D a l'Arts Santa Mònica, perquè hi havia una exposició audiovisual de Brian ENO. Una de les obres es tractava d'imatges i sons que es generaven de manera contínua i indefinida i es renovaven constantment, sense gairebé adonar-te'n. La instal·lació es deia '77 Million Paintings', que és el nombre d'imatges que ell havia calculat que produiria aquella obra. També hi tenia les Light Boxes, que canviaven constantment de llum i so, o una mostra de les seves llibretes a llapis o a colors de quan era jove. Va ser curiós. Després vaig anar cap al Palau de Congressos, i abans d’entrar em vaig trobar l’Íngrid Blancaflor, a qui feia mil anys que no veia. I a dins ja ens vem trobar amb el Na Fentt i l’Helena i la penya de Canàries, la Consol de Ràdio 3, etc. Aquell any tots vem tornar a sortir al TN, perquè tan d'hora encara hi havia molt poca gent. Dijous vem veure ofertes com RAYRAY (amb qui em vaig fer una foto després), MIIIN, FOREST SWORDS, DOWN, CHRISTIAN TIGER SCHOOL, RP BOO, ARCA… Divendres nit vaig anar trobant-me altre cop amb la mateixa gent, de nit és més difícil, sobretot perquè la Fira Gran Via és enorme. Recordo veure DJ SHADOW, MODERAT (a primera fila), SOULWAX (amb tres bateries, un d’ells IGOR CAVALERA), JAAR i molts més projectes desconeguts per mi.

ÍNGRID i BET

RAYRAY & BET

Quaderns de Bitàcola nº 274 – MESHUGGAH + HIGH ON FIRE, Razzmatazz, Barcelona, 30.11.2016

El tercer cop que podíem veure MESHUGGAH venien al Razzmatazz, cinc dies després de KING CRIMSON, i com sempre no ens ho vem voler perdre, malgrat que feia temps que ja gairebé no anàvem a concerts internacionals; però tant MESHUGGAH com K.C. són dues bandes imprescindibles per nosaltres, i busquem la pasta sota les pedres, si cal, per anar-hi. Aquella nit van començar el trio americà HIGH ON FIRE, una banda de metal que mesclava heavy, nu, dark, stoner, speed… Eren bastant personals, i ho vem passar bé. I amb MESHUGGAH teníem el plaer assegurat. Des del primer segon van ser com una piconadora industrial. Son tan contundents, tan perfectes, tan complicats i tant tot, que és impossible que no m’ho passi bé. A més, portaven una il·luminació fantàstica, a l’alçada de les composicions, i el show va ser espectacular. Tal com KING CRIMSN o VENETIAN SNARES s’han de ‘veure per creure’, perquè el que fan aquells músics és tan impressionant que esgarrifa, i de vegades incomprensible. Tots han anat evolucionant el seu estil amb mil complicacions matemàtiques noves, no és música fàcil, tot al contrari, o s’hi entra o no s’entén. Però a mi em causen explosió al cervell i ‘subidon’ dels bons! I MESHUGGAH van estar genials! I al final vaig poder agafar el set list.

Quaderns de Bitàcola nº 273 - KING CRIMSON, Auditori del Fòrum, Barcelona, 24 i 25. 11. 2016

Feia molts anys que no havia vingut KING CRIMSON, per això, com que tocaven dos dies, ens vem comprar les dues entrades. KING CRIMSON mai no repeteixen el mateix repertori, sinó que cada dia és diferent. Veure’ls en directe és un dels grans plaers de la nostra vida, sigui amb la formació que sigui no deceben mai. Aquest cop el FRIPP havia muntat una banda amb tres bateries al davant, PAT MASTELOTTO, GAVIN HARRISON i JEREMY STACEY; i dues guitarres, FRIPP i JAKKO JAKSZYK (també veu), un baix, TONY LEVIN i uns vents, MEL COLLINS, al darrera. Era una presentació totalment diferent de tot, on les bateries passaven a ser el més destacat. Cada dia van fer un repertori distint, amb un recorregut per totes les èpoques, i amb noves versions dels temes (malgrat que algun va sonar com l'original). Pell de gallina quan tocaven primera època, pels records i perquè són temes boníssims que sempre ve de gust escoltar. El primer dia van tocar Lark’s Tongues in Aspic, Part One i Part Two, que va ser espatarrant, també el Red i l’In the Court…, i tots els altres temes van ser fantàstics. El segon dia van fer l’Starless, l’Indiscipline, o l’Schizoid Man, per al meu plaer, entre d’altres, i algun tema nou que no havia sentit mai. Era una meravella veure’ls i escoltar-los. Van ser dos concerts genials! Els KC no deixen fer fotos durant l’actuació, per això quan van acabar vaig anar a fer-los-en una des del davant en el moment que TONY LEVIN feia la seva des de l’escenari.

FOTO BY TONY LEVIN (jo amb faldilla de quadres)

Quaderns de Bitàcola nº 271 i 272 - SÓNAR FESTIVAL DIA, CCMB, Barcelona, 16 i 18.06.16

Els darrers anys gairebé enllaçava els Sónar, cada cop anava a menys concerts, sobretot per l’economia, molts dels concerts són cars, i a l’Ant, si no és algun grup que li interessi molt, ja li fan mandra, sobretot entre setmana, i a mi també ja em fa mandra haver de buscar-me la vida per baixar a Barcelona, passar la nit a fora i tornar l’endemà. Per sort tinc molts amics músics, tant de rock com d'electrònica, i sempre que em conviden (o no són cars) hi vaig. Però el SÓNAR és per mi cita obligada, i com cada any em vaig comprar l’entrada per dijous, i després el meu amic S. em va regalar una invitació per al dissabte. Dijous vaig arribar que encara no havien obert les portes, com que hi vaig en tren, m’haig d’adequar a què l’Ant em pugui portar a l’estació, i de vegades això vol dir primera hora. De fet, quan vaig arribar ja hi havia una llarga cua, però em vaig pensar que era per entrades de convidats i vaig anar tirant cap a la porta. Allà vaig veure que encara no havien obert i li vaig preguntar a un dels vigilants el perquè. No recordo què em va dir, però em va convidar a esperar-me allà mateix, la primera de la fila! Em vaig colar en una cua enorme sense adonar-me’n! Gluppss! (fins i tot vaig sortir al TN!). I ja hi tornava a ser! D’aquell any destacaria la conferencia inaugural, a càrrec de Brian ENO, ‘WHY WE PLAY’. Hi vaig poder entrar per pura sort, perquè quan vaig arribar la sala ja era plena i ja no deixaven pujar al pis de dalt. Érem cinc o sis que li demanàvem al de seguretat que ens deixés passar, però l’home no volia. De cop ja érem quinze o vint els que li protestàvem, i crec que va agafar por (o li vem fer pena), perquè es va apartar i vem córrer tots escales amunt. A la sala hi quedaven alguns seients buits, i em vaig poder asseure a primera fila. L’ENO va ser molt interessant, va criticar el sistema educatiu, va parlar de l’art comunitari front de l’art individual per poder unir cultures diferents, i de la importància del pop, en el sentit que no cal ser un molt bon artista per crear, sinó que cal fer el que cadascú li surti de dins. Després de la conferència em vaig trobar els habituals, el NA FENTT, l’Helena, la Consol, la colla de Canàries, i vem començar la ruta d’escenaris. No sempre coincidim en gustos, i ens anem separant i tornant a trobar al davant de tot, sempre a l’esquerra. De la part musical, vaig tornar a veure el dj’ CAUTO; em va molar el projecte de dub fosc de KING MIDAS SOUND + FENNESZ. També DRIPPIN, IVY LAB, ASTROLITH, BADBADNOTGOOD, DRIPPIN, TUFF CITTY KIDS, LAFAUNDAH, MAGIC MOUNTAIN HIGH... I del dissabte destacaria el projecte d’ONEOHTRIX POINT NEVER, molt còsmic per moments, o el de HOWLING. També SASSI J, TROYBOY, YOUNG LEAN, NOZINJA, entre d’altres. I tota la part de SónarMàtica va ser molt interessant, entre mil enginys curiosos, es presentava la impressora 3D en diferents models i mides, un dels quals havia fet totes pels peces per a una guitarra elèctrica que podies provar, i sonava molt bé.

BRIAN ENO

NA FENTT & BET GÀRGOLA

Quaderns de Bitàcola nº 270 - VENETIAN SNARES + RALP, Razzmatazz 2, Barcelona, 13.04.16

Ja he dit en altres quaderns com em flipa VENETIAN SNARES, és un músic únic amb el seu estil, que també és inclassificable, malgrat que és al sac del breakcore, un tio molt creatiu que sempre ofereix coses noves en electrònica, generalment molt complicat. Per això, si ve m’hi apunto. Aquell dia portava RALP de teloner, un dj de Barcelona que també experimenta amb sintetitzadors analògics i electrònica, que portava uns bons visuals, i no va estar malament. Una bona tria per engegar la nit. A VENETIAN era el quart cop que el veia en directe. Venia a presentar el seu darrer disc ‘TRADITIONAL SYNTHESIZER MUSIC’, una raresa fosca, amb ritmes trencats i canvis inesperats com és habitual, amb molt de noise i diferent a tot. Va fer una sessió amb sintes analògics, que va acompanyar amb un espectacle visual 3D creat per la gent d’Eyesberg (BCN) especialment per aquesta gira. Els rars tempos i canvis que sempre fa mesclats amb aquelles imatges ho portaven tot encara al més extrem; imatge i so eren una bogeria. Com sempre ho vaig passar molt bé (no sé si tinc el cervell degenerat, si de cas ja hi vaig néixer..). Tot el show va ser bestial!  Però per primer cop no vem poder parlar amb ell, ni abans ni després del bolo.

 

Quaderns de Bitàcola nº 269 - ADRIAN BELEW POWER TRIO + LIZZARD, sala Bikini, Barcelona, 02.03.16

ADRIIAN BELEW sempre és un bon reclam, vingui amb qui vingui sé que serà un bon concert. A LIZZARD, no els coneixia, però em van agradar molt. També eren un trio, francès, on la bateria era en mans d’una dona, KATY ELWELL, que ens va deixar a tots flipats. Feien una barreja de post-rock-prog molt ben composat. Tenien uns gran temes, i van fer un bolo genial. És d’aquells grups que deixen marca. I el trio de BELEW també va ser fabulós. Quins tres músics! Del BELEW ja no cal dir, a qui li agraden les guitarres ja el coneixerà, però la JULIE SLICK i el TOBIAS RALPH, baix i bateria, eren superbs. Van fer un repertori molt variat, amb temes del BELEW en solitari, del BOWIE, de KING CRIMSON… (les bandes on ell havia estat), però en unes noves versions on tots els instruments es lluïen fins al punt d’improvisar, o això semblava. Em vaig enamorar dels ritmes d’aquell batera, li ho vaig dir després per missatge, i vem establir una conversa sobre bateristes que va durar un temps. Un home molt amable i simpàtic. I una gran nit musical! 

Quaderns de Bitàcola nº 268 - AQUARIUMENTAL FEST, sala Apolo 2, Barcelona, 13.01.16

Començava l’any 16 amb la primera edició de l’Aquariumental Festival, una festa de break i drum’n’bass a l’Apolo. El meu amic NA FENTT  hi punxava i m’hi va convidar. No recordo quins altres dj’s hi havia. Va ser una festa divertida, on vaig coincidir, després de molts anys, amb la Maria Carib, promotora de l'Apolo. 

 

 

Quaderns de Bitàcola nº 263-267 - SÓNAR FESTIVAL DIA i NIT, CCMB+FIRA GRAN VIA, Barcelona, 18, 19 i 20.06.15

Els anys 14 i 15 van ser una mica estressants per mi, a part de la feina, i dels assajos i concerts amb THE PARKERS, aquell any 14 vaig dedicar-lo al disc de PROJECTE NA!, del qual em vaig encarregar de la imatge, amb text narratiu inclòs, amb l'ajut de dos artistes indispensables, Jordi Solà (foto) i Leo Mariño (disseny). També els vaig ajudar amb algunes lletres, ja que per primer cop feien un disc en català; i després em vaig encarregar del crowdfunding per poder editar-lo, de buscar una distribuïdora, de preparar textos i imatges del grup, de la presentació en directe, dels vídeos, de procurar-los més concerts, etc, etc. Entre tot plegat (i la ruïna econòmica que suposa fer un disc), no vaig anar a concerts internacionals durant un any (o almenys no en tinc cap entrada ni nota). Si, però, que vaig continuar anant a concerts d’aquí, tant de rock com d’electrònica gairebé cada setmana, sobretot sessions de dj’s de hard tech o d’n’b. Malgrat tot, tenia un mono de grans projectes que no me l’acabava, i per primer cop vaig comprar-me l’abonament sencer de tot el SÓNAR (tres dies i dues nits). Aquell any hi havia un cartell amb gent que volia veure, i no vaig ni intentar tenir invitació. Com cada any hi vaig anar sola i allà em vaig trobar amb el NA FENTT, l’Helena, la Consol, la colla de Canàries… De dijous em va molar en general tot el que es feia al Hall, JUPITER LION, un trio que em va recordar CAN o grups kraut, l’experimentació de LEE GAMBLE, la foscor d’AUTECHRE… També el live de KORELESS, a qui ja coneixia, va molar. De divendres dia destacaria sobretot SQUAREPUSHER, que sempre m’agrada molt i no em vull perdre mai, també ROISÍN MURPHY band, etc. En general tot el que vaig veure va estar bé. De divendres nit el que més m’interessava era DIE ANTWOORD, a qui encara no havia vist en directe i m'agradaven molt, i amb qui m’ho vaig passar més que genial. Però també hi havia bona oferta a tots els escenaris, com JAMIE XX o HELENA HAUFF, PARANOID LONDON... i molt rap o hip-hop en general a tot el festival, no vaig parar d’anar amunt i avall. També el projecte avantguardista de FLOATING POINTS va ser molt xulo. Fins i tot vaig passar una estona per SKRILLEX (que portava un escenari com una espècie de nau, una pantalla gegantina i un super joc de llums), per veure perquè era el dj més car del món. El dissabte dia van venir l’Ant i l’Udri. Després de gairebé trenta hores de concerts al matí no podia ni caminar, però tot va ser entrar al recinte i passar-me tots els mals. Aquell dia també vem veure projectes interessants com EVIAN CHRIST, MIKA VAINIO… o més divertits com ZEBRA CATZ o SKEPTA & JME, entre molts d’altres. A la nit, vaig arribar que ja tocaven DURAN DURAN, els vaig mirar una estona, però no era un grup que mai m’hagués atret. Amb EROL ALKAN m’ho vaig passar millor, però amb qui vaig flipar moltíssim va ser amb FLYING LOTUS, que feia una mescla d’electrònica-jazz-experimental i mil barreges més que em va encantar. També la seva posada en escena era una meravella. Va ser el meu descobriment de l’any. I després vem anar a CHEMICAL BROTHERS, i allá ens vem perdre, perquè estava a petar. I com sempre, tota la nit d’un escenari a l’altre sense parar. Aquell SÓNAR va ser molt bo, però em vaig rebentar, vaig entrar dijous migdia i vaig sortir diumenge al matí. Mai més no ho he tornat a fer!

PXXR GVNG amb NA FENTT i BET GÀRGOLA

Quaderns de Bitàcola nº 261 i 262 - SÓNAR FESTIVAL DIA, CCMB, Barcelona, 12 i 14.06.14

Com ja he dit en altres quaderns, el fet de poder anar a concerts cada cop era més difícil per mi, i ja gairebé enllaçava un SÓNAR amb l’altre. I tal com els darrers anys, jo em comprava l’entrada per dijous, i el meu amic S. em passava una invitació per a un altre dia. Aquell any el SÓNAR de dijous va portar projectes molt interessants, tant de música com d’instal·lacions, i també el SónarMàtica. Musicalment, el que més recordo era TRENTEMOLLER, DAITO MANABE, KORELESS.. També vem entrar a la festa DESPACIO, amb so de darrera generació, amb sessions a càrrec d’STEVE REICH, JAMES MURPHY i 2MANYDJS, una passada d’alta fidelitat. Un bon dijous. I del dissabte recordo la sessió de KID KOALA’S, JAMES HOLDEN, i que també hi havia oferta electro-funk, com el francès Dj2d2, el live de DÂM-FUNK, o el de la NENEH CHERRY amb ROCKETNUMBERNINE. I destacaria el super espectacle d’enginyeria i so de MATTHEW DEAR, el projecte AUDION, amb un escenari creat per HEATHER SHAW i ALEX LAZARUS, els mateixos que havien creat el de l’ISAM d’AMON TOBIN. Molt espectacular! I encara més projectes que ara no recordo, perquè era un no parar d’ofertes interessants.

Quaderns de Bitàcola nº 260 - VENETIAN SNARES, Razzmatazz 3, Barcelona, 12.09.13

VENETIAN SNARES m’havia encantat en directe, era el tercer cop que el podia veure i no me’n vaig estar, per això vaig buscar qui m'aconseguís una invita (crec que Na Fentt, però ara no recordo bé).  Va ser una sessió molt diferent de les dues anteriors, malgrat que ell té una personalitat tan marcada que faci el que faci saps que és VENETIAN SNARES. Ho vem tornar a passar molt bé amb ell. Si MESHUGGAH per mi son els reis del metal extrem, VENETIAN ho és amb l’electrònica. Ell sí que és un Pollock amb la música! I al final del bolo vem esperar-nos per saludar-lo i fer-nos alguna foto amb ell.

VENETIAN SNARES, BET GÀRGOLA, NA FENTT

Quaderns de Bitàcola nº 258 i 259 - SÓNAR FESTIVAL DIA, CCMB, Barcelona, 13 i 15.06.13

Entre els bolos amb PAU RIBA i MU, els de PROJECTE NA! i els de PARKER’S no ens quedava gaire temps per anar a concerts. També era una època molt peluda econòmicament que ja no s’ha arreglat, al contrari, per això a partir d’aquella crisi els meus concerts van anar descendent gairebé en picat. Però SÓNAR és per mi una cita obligada, l’únic festival on puc trobar projectes molt diferents del que es fa, i per això m’interessa. Poques vegades he anat a SÓNAR per veure un grup determinat, en general hi vaig a descobrir coses noves. Per aquell SÓNAR vaig fer com cada any, comprar-me l’entrada de dijous. Però vaig tenir la sort que el meu estimat amic S. em va aconseguir dues invites per dissabte dia. Dijous hi vaig anar amb l’Udri (NA!), i allà ens vem trobar els habituals Na Fentt, Helena, Jesús, Consol, els canaris Orlando, Jass & Co... De dijous destacaria CASSEGRAIN, JESSE AND JIMI TENOR, un grup de vents; LIARS que podien recordar els 80s post-punk-electrònic; o el live de  LINDSTRØM & TODD TERJE per ballar. Dissabte hi vaig anar amb l’Ant, perquè aquell dia hi havia la conferència de NEIL HARBISSON, el primer ciborg humà reconegut, i també amic, amb qui vem compartir banda, LA DIC ENSEMBLA de PAU RIBA. De dissabte recordo els TIGRE MENJA ZEBRA, molt divertits, l’espectacle de BEARDYMAN, molt flipant, la dj MARY ANNE HOBBS o DINOS CHAPMAN, entre d’altres. Perquè un festival és un no parar d’un escenari a l’altre, i amb tants grups desconeguts per mi, és difícil recordar-los tots.

NEIL HARBISSON, 1er ciborg

Quaderns de Bitàcola nº 257 - MESHUGGAH, Salamandra, Barcelona, 30.11.12

A partir de 2010 vaig anar més a concerts electrònics que no pas de rock (excepte els nacionals, que no paraven mai, entre els nostres i els d’altres grups). Ja triava molt les bandes i no anava a tot (també pels diners), però venien MESHUGGAH, la meva banda metal preferida, i no ens la podíem perdre. Com que tocaven a la Salamandra, vaig poder aconseguir dues invites, ja que el nostre amic NA FENTT, n’era el dj resident, i el primer guitarra de MU, Jorge ‘CHANNING’, n’era el tècnic de llums. Un o altre ens van aconseguir les invites (que eren en nom en llista). Com sempre, ens vem posar a primera fila, i des del primer acord no vem parar de flipar fins al final del bolo. MESHUGGAH són la màquina més perfecta de metal que conec, amb ritmes i canvis impossibles per a un cervell normal, l’has d’exprimir per entendre tot el que fan. Són els reis dela polirítmia I a més, son brutals i van fins a l’extrem amb les composicions i el so. Una bestialitat que pot semblar caòtica, com un quadre de Pollock per moments, però on tot està lligat i molt ben lligat. Ho vem passar bestial! FREDRIK THORDENDAL  em va tirar la pua, i vaig poder fer foto del setlist (que va agafar el tio del meu costat). Al final del bolo vem poder parlar una estona amb THOMAS HAAKE, el bateria més flipant de metal per mi. I ens vem fer fotos i tot!

Amb THOMAS HAAKE

 

Quaderns de Bitàcola nº 256 - PENDULUM DJ Set Ft Mc VERSE, La Florida 135, Fraga-Osca, 6.10.12

M’agradava PENDULUM perquè barrejava rock amb drum&bass, i en cada disc sonàvem diferents. Els havia vist amb tota la banda en directe feia un parell d'anys al Monegros, i eren una canya. Aquell cop, però, a la Florida només hi anava el set de dj’, o sigui el PAUL HARDING i el cantant BEN MOUNT (BEN the VERSE). Malgrat això, també m’ho vaig passar bé, perquè sempre et feien ballar sense parar, i Florida 135 és un món a part.

Quaderns de Bitàcola nº 253, 154 i 155 - SÓNAR FESTIVAL DIA, CCMB, 14 i 16 .06.12 + SÓNAR FESTIVAL NIT, Pabelló 8 Fira Gran Via, Barcelona, 15.06.12

Com cada any arribava la cita del SÓNAR, i com sempre em vaig comprar l’entrada per dijous. El meu amic S. m’havia aconseguit invita per al dissabte, però aquell any venia gent que no em volia perdre, i per això també em vaig comprar la de divendres nit, i per primer cop vaig anar a concerts de SÓNAR NIT a la Fira Gran Via. Com era habitual allà em vaig trobar la colla del Sónar, el Jordi C., el Na Fentt, l’Helena, el Jesús, La Consol Sáez, els de Canàries... El primer dia vaig veure THUNDERCAT, un baixista molt bo que havia estat a SUICIDAL TENDENCIES; o el productor LAPALUX, que feia unes mescles molt caòtiques, però que molaven. I també el super show ‘ARCHIMEDES’ de DAEDALUS, molt espectacular i que va sonar brutal. El segon dia em vaig estrenar a SÓNAR NIT perquè no volia perdre’m ni SQUAREPUSHER, ni AMON TOBIN, i amb tots dos m’ho vaig passar més que genial. Aquella nit també hi havia FATBOY SLIM, RICHIE HAWTIN, JAMES MURPHY, etc, o sigui que també vaig ballar molt. I de dissabte dia em van molar SUICIDE OF THE WESTWERN CULTURE, dos dj’s molt experimentals; DARKSIDE, que també eren dos dj’s experimentals, però molt més tranquils, en general tot el que veia era interessant.

Quaderns de Bitàcola nº 252 - CRUÏLLA FESTIVAL, Parc del Fòrum, Barcelona, 06.07.2012

Al CRUïLLA ho hi havia anat mai, però aquell any portaven IGGY POP, i jo feia molts anys que no el veia. Així que no m’ho vaig pensar, ni em vaig mirar el cartell, perquè segurament no coneixia ningú. Com que hi vaig anar amb el NA FENTT, ell em va guiar pel festival. El concert de l’IGGY va ser absolutament fantàstic, com sempre. El NA FENTT i jo vem estar a primera fila deixant-nos-hi la pell, i vem quedar plens d’esquitxades de la seva sang, ja que quan es va llançar al públic es devia fer una ferida a la boca, i després els ‘capellans’ li sortien sanguinolents. Però a nosaltres no ens va molestar, estàvem feliços. Quan va arribar el moment en què invita el públic a pujar a l’escenari, el NA FENTT em va ajudar a saltar l’alta barana, però un cop a l’altra banda, un ‘guripa’ em va detenir i em va agarrar d’un braç per no deixar-me pujar. L’IGGY ho va veure, i va venir cap allà dient-me que pugés, però el malparit no em deixava anar, tenia molta força i no me’n podia deslliurar. L’IGGY va insistir molt, mentre jo li deia al paio que era ell qui m’invitava, però res, va passar de l’IGGY i de mi. Cabró! Després vaig tornar al meu lloc, i des d’allà vem acabar el bolo. I aleshores ens vem trobar el Joan TATANU i la Laia de THE XARROTS, que també havien estat a primera fila una mica més enllà. Aquell dia també ho vaig passar bé amb BIRDY NAM NAM, quatre dj’s francesos fent alhora una sessió live. Molt divertits. I també vaig veure propostes africanes com AMADOU & MARIAM i NNEKA, però no recordo gran cosa més. El que si que recordo és que l’endemà a les vuit del matí, i sense dormir ni un segon, vaig acompanyar ma mare a la gravació d'un curt on ella feia de figurant. Però va resultar ser un videoclip d’ESPERANZA SPALDING, ‘Hold on me’, de l'àlbum 'RADIO MUSIC SOCIETY'. Vaig flipar quan la vaig veure i ho vaig saber! L'escena passava en una llibreria on ma mare feia d'una clienta assídua de cada matí. No sé perquè l'Esperanza es va fixar en mi, i en un dels descansos va venir a parlar-me. Quina flipada! Li vaig dir com l'admirava des que l'havia descobert uns anys abans tocant el contrabaix i cantant alhora, i com m'havia fascinat. Li vaig explicar que jo també era baixista, però de rock, i li va encantar. Vem xerrar de molta música i músics de jazz que ens molaven. Quan va acabar el descans, algú de realització em va proposar si volia sortir al vídeo, per suposat vaig dir que si, quina il·lusió! (https://www.youtube.com/watch?v=OXrni0D76g0)

amb ESPERANZA SPALDING