Tots els pecats capitals tenen gana i set.
Això és una mena d'argot
que no té res d'orientatiu.
L'eternitat està perduda,
però nosaltres ho ignorem.
No marxem al mateix compàs
i un raig blanc ens aniquila,
i es forma l'abisme sota nostre.
Tan sols som façanes
dins d'un mateix moment
que requerim formes noves.
I ens hem de sotmetre:
religions,
consum,
treball...
La mort que ens porta el penediment
no és sàvia ni pacient,
té els ulls negres i un aire ombrívol
i efímer,
lluny de l'aurora estival
que prossegueix els seus acords
per afinar la nostra òptica
i oferir-nos una hora nova
a tots els innocents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario