Com un símil de la vida
el cel blau cau al fons del món,
com aire i ciència en un gravat.
Xiulets mortals
amb olor de jardins abandonats
dins del pou dels mars,
sense flors ni comfort,
arriben fins aquí abominables,
antics,
repugnants,
llunyants,
suficientment sabuts en la història
des de la infantesa.
El cel s'ha enfosquit cap a l'Orient
amb la sàvia música ofensiva.
ASSASSINS!
Totes les meravelles,
totes les alegries
són joies adorades.
Res d'aparences xocants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario