De
cop tot es va quedar a les fosques. L’Steve i la Claire i tots els altres
havien patit el pitjor esglai de la seva vida. L’ascensor on estaven no n’era
un de qualsevol edifici, es trobaven dins d’uns dels ascensors de la
meravellosa Torre AGBAR de Barcelona; i en aquell precís moment acabaven de
patir una forta sotragada que els havia deixats parats i sense llum, enmig
d’aquella fantàstica construcció de 34 pisos situada al bell mig de la Ciutat Comtal.
L’Steve
i la Clare
s’havien conegut cinc anys abans a LA, i en feia tres que vivien juntes. Aquest
viatge a Europa el consideraven una mena de lluna de mel, doncs després de tres
anys de convivència havien decidit que s’estimarien de per vida. Ho havien
decidit una tarda en que l’Steve havia tornat a casa amb moltes ganes d’estar
amb la Claire. S’acabava
la primavera i ja feia una calor considerable. L’Steve havia tingut un matí
immillorable. S’havia trobat amb un comprador d’art, i havia tret una molt bona
quantitat amb la darrera obra que acabava de vendre. I després d’una tarda de
sexe exacerbat, van declarar-se amor etern i incondicional.
No hay comentarios:
Publicar un comentario