Steve i Claire - Capítol VIII - "L'ascensor"

L’impacte de la frenada va ser esgarrifós. Durant un segon tots els membres d’aquell ascensor van veure pasar la seva vida pel davant. Una comunió de ments va imaginar-se que estaven caient al vuit mentre aquell enorme elevador es balancejava al dinovè pis de la torre AGBAR. Amb la sotragada, tres dels asiàtics havien caigut per terra i també la dona francesa. Elles dues van sortir esclafades contra la paret del fons juntament amb tots els altres. Durant els primers segons es va fer un silenci sepulcral, ningú no gosava moure ni un pèl, esperant espectants i horroritzats com acabaria tot, però quan l’ascensor va quedar finalment estable els nervis de cadascun van esclatar en crits i exclamacions de terror.

La Claire estava aferrada al braç de l’Steve. -Steve, estàs bé?, li va preguntar mirant-la però sense veure-la. L’Steve no va respondre. I la Claire va insistir. Steve, Steve, estàs bé? Li deia sacsejant-li el braç. Però la noia continuava sense emetre cap mot. Llavors algú va encendre el llumet del mòbil, i després també algú altre. Els de terra s’aixecaven exclamant-se, la dona gran plorava i cridava sota un estat d’histèria, mentre el seu marit, el jove cawboy i el guia intentaven calmar-la. La Claire es va girar cap a l’Steve, però no li va arribar a veure la cara amb tan poca llum. Llavors, ràpidament va buscar el seu mòbil i la va enfocar amb el minúscul aparell. L’Steve s’havia quedat estàtica, immòbil, com una roca. Tenia els ulls molt oberts i un rictus estrany en la mirada. La Claire li cridava agafant-la pel braç, però la noia no responia a res. Al cap de 40 o 50 segons, l’ascensor es va tornar a il·luminar i finalment a posar en marxa. Tots estaven neguitosos de continuar allà dins, van baixar en un silenci espès i fins que la porta no es va obrir a la planta baixa no van respirar tranquils. Tots menys l’Steve, que continuava amb aquell posat estàtic, com si hagués deixat d’existir. 

Van portar els turistes en una mena de vestíbul on van ser atesos pels guies i empleats d’allà. Al cap de mitja hora, tothom es trobava més o menys bé i van anar marxant. Tots menys la Claire i l’Steve, ja que aquesta continuava sense reaccionar. La van asseure en una saleta privada de recepció i van trucar els serveis mèdics. Al cap de deu minuts, aquests se la van endur a l’Hospital de Sant Pau, on la van tenir sota observació durant tot el dia i tota la nit, i on li van fer totes les proves que van imaginar sense poder treure’n l’entrellat. Però l’endemà després de dinar, els van dar l’alta. Elles tenien bitllet de tornada per aquella mateixa nit i la Claire va preferir que la tractessin als Estats Units.