Steve i Claire - Capítol VI - "Europa"

Durant les tres primeres setmanes van viatjar per tot el vell continent: Berlín, Colònia, Praga, Londres, Amsterdam, Roma, París… A París van quedar-s’hi més dies perquè van aprofitar per estar amb el François i celebrar tots tres junts la venda del quadre i l’amor de les noies. Finalment, la darrera setmana se l’havien guardat per visitar Madrid i Barcelona. I com que la capital espanyola aviat la van tenir vista -el que més els interessava era el Museu del Prado-, van avançar dos dies el viatge a Barcelona.

Havien llogat una habitació que donava al Mediterrani, a la novena planta de l’hotel Icària de la Vila Olímpica, perquè després de tants dies ja enyoraven el sol i el mar de casa seva. Barcelona els va semblar una ciutat fantàstica. La Claire no parava de fer fotos i a cada moment descobria alguna cosa a la guia que volia anar a veure. Sobretot li interessava el Modernisme català, la Sagrada Família, el Parc Güell, la Pedrera, l’Hospital de Sant Pau, la Casa Batlló, la Casa Ametller… Barcelona era una ciutat que no s’acabava. Però també volia veure’n tota l’arquitectura moderna, el Port Olímpic, el Palau Sant Jordi, la Torre AGBAR, el MACBA... L’Steve, en canvi, volia passejar per la Diagonal i pel Passeig de Gràcia per veure els aparadors de roba de marca i de disseny. A París s’havia comprat alguna cosa i volia emportar-se també algunes peces de roba d’aquelles fantàstiques i elegants botigues de Barcelona. 

Un vespre, tornant de la Sagrada Família, on anaven algun cop per asseure’s a les terrasses de sota la grandíssima i enigmàtica catedral de Gaudí, van passar pel costat de la torre AGBAR, i tant la Claire com l’Steve van quedar fascinades amb aquella curiosa obra, que els va semblar ben viva amb tot aquell munt de colors. Encara no l’havien vista de nit, i van decidir que el dia següent l’anirien a visitar. Feia  poc temps que la torre estava oberta al públic, i només en caps de setmana, ja que és un edifici d’oficines i no es pot visitar en dies laborables. Per això, se l’havien reservada  per al final de l’estada. Diumenge al vespre ja tornaven cap a LA.

La torre AGBAR és un cilindre oval en forma de bala de 34 pisos que s’eleva 144 metres per sobre del bell mig del Barcelona. En realitat són dos cilindres, li estava explicant la Claire -que s’havia llegit tota la informació a la guia la nit anterior- mentre hi anaven amb del bus turístic. Un cilindre interior de formigó i d’alumini lacat de colors rogencs, verds, blaus i grisos que es van descomponent a mesura que l’edifici guanya alçada. I un d’exterior que està format per 59.619 làmines de cristall transparent i translúcid, el qual genera una façana de més de quaranta tons de colors.

Havien agafat el Bus turístic al Port Olímpic a primera hora del matí. Eren els darrers moments a Barcelona i volien aprofitar al cent per cent tot el dia, i així, mentre anaven en aquest bus descobert podien observar per darrer cop aquella bonica ciutat: el Port Vell, l’estàtua de Colom, les fonts de Montjuïc, l’Anella Olímpica, el Poble Espanyol, la Plaça d’Espanya, la Sagrada Família... Mentre la Claire anava explicant tot el que sabia de cada casa o monument que veien durant el viatge, l’Steve reia i li deia que s’hauria d’haver dedicat a fer de guia turística, que ho feia molt bé. I totes dues reien i es tornaven a abraçar felices.