Steve i Claire - Capítol IV - "Lligams"

A la Claire li va agradar l’Steve des del primer moment. Era la dona més guapa i elegant que passava per allà, i a sobre tenia una Galeria d’Art. A l’Steve també li agradava la companyia de la Claire, i molt ràpidament es van fer amigues una mica més íntimes.

Un migdia va aparèixer l’Steve tota sola. Feia mala cara  i no tenia gaires ganes de parlar. La Claire, que en aquells moments ja li havia agafat molta confiança, la va estar mimant durant tot el dinar, però un cop es van quedar soles al bar, l’Steve es va posar a plorar. Es veu que al François li havia sortit una feina a París, i el noi havia decidit tornar cap a casa. Era una cosa una mica urgent, per això aquell dia havia hagut d’anar a actualitzar-se el passaport. Realment, el François i l’Steve no tenien cap relació, fora de l’estrictament amistosa i professional, però després de tants anys de viure junts ja es tenien molta estima i ara els costava de separar-se. Li va explicar que després de molt plorar i abraçar-se, havien acordat que l’Steve li aniria pagant la part corresponent com a soci de la Galeria, però que des d’aquell moment se n’hauria d’encarregar tota sola.

Aquella nit, mentre la Claire passava revista als fets del dia, de sobte se li va il·luminar la cara. Amb un bot es va incorporar del llit i amb un somriure d’orella a orella va veure la seva vida solucionada. L’endemà al migdia, mentre dinava altre cop amb l’Steve i el François, va deixar anar que potser ella podria encarregar-se de la part que feia el francès a la galeria. Ells sabien que la Claire era una bona fotògrafa, fins i tot li havien proposat d’exposar allà quan tingués la seva obra acabada, o sigui que la proposta no era res de fantasiós. Al François i a l’Steve se’ls va il·luminar la cara. Qui millor que la Claire per compartir la galeria? Com és que no se’ls havia acudit a ells?

En François, en veure l’Steve tan animada – feia dos dies que gairebé no deia res-, va demanar una ampolla de champagne français, que naturalment al “Paolo” no tenien. Però es va conformar amb un Chianti negre, un vi italià que el signor Benedetti s’esforçava a dir que era excel·lent, donant-se petons als dits -tal com fan els italians- mentre parlava. Tots junts van brindar per les noves notícies. Van celebrar l’acomiadament del François i la nova feina de la Claire a l’Art Park.

Així doncs, l’Steve i la Claire, a més d’amigues ara passaven a ser sòcies. La Claire es va traslladar a viure a la Galeria, ocupant l’espai del François, i de seguida va aprendre a fer les noves activitats. Les dues noies s’ho passaven molt bé. Van reestructurar la sala i la van tornar a pintar. En tenir tant de temps lliure, la Claire va poder acabar el seu projecte de fotografia. S’havia passat un parell d’anys recorrent carrers i avingudes d’Echo Park per prendre fotos de les cases victorianes que tan li agradaven. Tenia una visió de l’arquitectura molt especial, i aquella visió quedava reflectida en les seves fotografies, que sempre enfocaven l’objecte d’una manera irreal, creant fotos molt surrealistes de construccions molt reals.