Steve i Claire - Capítol XII - "Indicis"

Veient com estaven les coses, la Claire va decidir enviar el detectiu a Salamanca, ell es desenvoluparia millor buscant entre els arxius, i així ella podria aprofitar per descansar una mica uns quants dies. Feia més de tres setmanes que no parava i a les nits dormia malament, pel que estava totalment esgotada. Així doncs, després d’acomiadar el detectiu va passar per la botiga de comestibles per abastir-se d’unes quantes coses, ja que havia pensat fer una cura de son i no sortir de l’habitació de l’hotel fins que no la truqués l’agent amb alguna nova notícia.

Van passar cinc dies abans que sonés el telèfon de l’habitació de la Claire. Ella havia fet realment una bona cura i es notava totalment recuperada. I encara es va entusiasmar més quan el detectiu li va dir que havia descobert una cosa interessant, malgrat que no era segur que fos la resposta que buscaven. No obstant, ella es va animar, i van quedar que es veurien el dia següent quan ell arribés a Barcelona.

El detectiu s’havia passat cinc dies cercant tot el referent a la primavera del 41 a l’Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca. Després de mirar-se centenars de papers, havia trobat un quadern escrit al Castell de Montjuïc -amb el segell de la presó- pertanyent a aquell mateix any, del qual es podia derivar que era un llistat de defuncions. Al paper no hi apareixien noms, només les inicials de persones, una data i una creu al costat de cada sigla. Era la primera pista que trobava des que havia arribat i per això va mirar-se-la amb lupa -sobretot les pàgines corresponents als tres mesos de primavera-, fins que va topar amb les inicials JFV, datades el dia 24 de maig de 1941. En aquell moment va pensar que ben bé podien correspondre a les de Joaquim Ferrer i Valls, l’avi de l’Steve, i després d’acabar de repassar tot el quadern va trucar a la Claire per informar-la.  

D’aquesta manera, la reunió de l’endemà gairebé va posar punt i final a la investigació. El detectiu havia fet una feina exhaustiva. Tots dos sabien el difícil que era trobar informacions sobre aquest tema tan amagat encara. La Claire es va donar per satisfeta amb aquell paper. Creia que les sigles JFV eren molt possiblement les de l’avi de la seva companya, i si fos així, ja tindria un lligam amb el que havia dit la vident. Tot coincidia i segons l’agent no hi havia cap altre nom amb aquelles mateixes inicials. Així doncs, ja no hi havia res més a fer. La Claire ja havia posat la denúncia. L’Associació per a la Memòria Històrica i la Comissió de la Dignitat coneixien el seu cas i el continuarien investigant, com a tants milers d’altres. Ella ja no podia fer res més a Barcelona. Era moment de tornar a New York.