L’amor per l’ésser
huma…
Massa tard per tenir
enyorances.
No és un joc.
No.
De la barreja brutal
de la terrible desgracia
de la criatura que
juga i s’emporta els fruits
cap a l’abdomen
-punxat en el seu
esperit en mig de la indigència imprudent-,
Ens sentim ben
incapaços
- amb exasperació-
de tornar
reconvertits
o metamorfosats
en coherents
preocupacions interminables.
No hay comentarios:
Publicar un comentario