Pensaments foscos
se m’emporten més
enllà.
No hi ha res en
aquest món
que els pugui aturar.
Passen veloços com el
vent
o s’hi estableixen
com la fam,
sempre furgant en el
més endins
d’allò que tenim al
voltant,
com forques rossegades
pel temps i el que
vindrà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario