Després
de tota la matxucada dels S.T. a Toulouse, l’endemà vem tornar cap a Barcelona,
perquè l’Ant, el Vicius i jo teníem les entrades per veure’ls altre cop aquell
mateix dia al concert de GUNS &
ROSES i BRIAN MAY (però en qualitat de teloners). Vem arribar just poc abans que comencessin, havíem hagut de
passar per casa per treure’ns tota la merda dels mil quilòmetres, i els dos
dies sense dormir amb el concert infernal dels S.T. pel mig. Així, doncs, vem
arribar a l’Estadi que ja hi havia molta gent. Com en els concerts multitudinaris,
havien posat un doble aforament, vem intentar entrar al primer, per agafar
bon lloc, però ja era ple i no ens van deixar passar. Però jo no m'hi vaig conformar. Hi havia un gran cabró que
estava entestat en què no passés, li vaig pregar, li vaig explicar que havíem
fet cinc-cents quilòmetres aquell dia per veure’ls, li vaig dir que amb els
cinquanta quilos que feia jo no es notaria si entrava, però el mal parit no va
baixar del burro. En aquestes que comença el bolo, i amb tota la cridòria i
excitació del públic, em colo cap a dins i corro per amagar-me enmig de la gent,
i quan penso que ho he aconseguit, aquell fill de puta em troba i em fa sortir!
Una ràbia immensa cap aquella bèstia inhumana fa que fins i tot em caiguin
llàgrimes (sabia que en un concert d’aquelles característiques no tindria
ocasió d’estar amb els ST, i per això hi volia fer el contacte des de primera
fila. A més, nosaltres portàvem el regalet per al ROCKY GEORGE (guitarra), amb
qui havíem quedat el dia anterior). Total, una gran decepció! Vaig mirar-los
des del davant del segon aforament, però allò ja no era el mateix. De tota
manera, van fer un ‘bolako’, com sempre, que es va fer curtíssim. Quan van
acabar, vaig anar cap a la banda per demanar als de l’organització que li
passessin l’encàrrec al ROCKY que érem allà, però tampoc hi va haver manera.
Una gent tan mal educada i amb tan poc cervell que posava dels nervis. Finalment
vaig desistir, i me’n vaig anar a les grades on hi havia el Vicius i l’Ant. Vem
veure el BRIAN MAY des d’allà, i crec que ens vem avorrir una mica, almenys jo
estava de bastant mal humor. I finalment van sortir els G&R, a qui ja no
seguíem, però de qui ens havien molat els dos primers àlbums. Venien a
presentar els ‘USE YOUR ILLUSION’,
que teníem, però no escoltàvem. Vem baixar a baix per fer una mica el borinot i
treure’ns el mal rotllo, però també em costava deixar-me anar, perquè no era el
repertori que m’hauria agradat, aquell dia tothom se’m feia ‘plasta’. Però,
estant allà al mig, vem veure un tio que portava una samarreta de
la gira de SUICIDAL TENDENCIES, on deia que tocaven l’endemà a Salon de Provence
(France). Uff! Quin 'subidon' de cop! Els
podíem tornar a veure l’endemà! Acabàvem de fer cents de quilòmetres, però
estàvem disposats a fer-ne cinc-cents més aquella nit per arribar a Salon de
Provence. I així ho vem decidir. Vem aguantar els G&R, que també es van fer
pesats, perquè perdien molt el temps entre tema i tema, i vinga solos de l’un i
l’altre… fins que a l’AXL se li va ocórrer sortir sol amb el piano. Aquí ja vem
plegar! Vem marxar per poder descansar quatre hores abans de tornar a sortir a la
captura de S.T. hehe.. (aquests sí que ens tenien ben enganxats!).
lunes, 29 de abril de 2024
Quadern de Bitàcola nº 129 – GUNS & ROSES + BRIAN MAY + SUICIDAL TENDENCIES, Estadi Olímpic de Montjuïc, Barcelona, 5.7.93
Etiquetas:
1993,
Barcelona,
Brian May,
concert,
concert tickets,
entrades de concerts,
Estadi Olímpic de Montjuïc,
Guns & Roses,
live,
ST,
Suicidal Tendencies,
Use your Illusion
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario